Laia Monguió Figuerola és la fundadora de The British School of Costa Daurada, un projecte educatiu que va néixer a Tarragona l’any 2008 i que actualment es troba a El Catllar. Recentment ha estat designada ‘Ambaixadora’ dels projectes solidaris de l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou. Una de les iniciatives d’enguany és el sopar solidari, que destinarà la seva recaptació a l’IRB CatSud per donar suport a un projecte de recerca centrat en la prevenció de les malalties cardiovasculars.
Què vas sentir quan et van proposar ser l’‘Ambaixadora’?
Ho vaig rebre amb molta il·lusió! És molt bonic que pensessin en mi per formar part d’una iniciativa tan vinculada al territori i a una causa amb un impacte directe en les persones. A més, és un projecte que em ressona especialment perquè uneix solidaritat, recerca i compromís social, així que em va sortir de manera molt natural dir que sí.
Què significa per tu assumir aquest paper d’ambaixadora d’una iniciativa solidària tan rellevant?
Per mi és un orgull poder posar el meu granet de sorra al servei d’una causa col·lectiva. No ho entenc tant com un reconeixement personal, sinó com una oportunitat per ajudar a donar visibilitat al projecte i apropar-lo a més persones.
Tendeixo a implicar-me en causes que m’emocionen i que crec que poden tenir un impacte positiu en la societat. En aquest sentit, el paper d’ambaixadora encaixa amb la meva manera de ser, perquè em surt de manera natural compartir allò en què crec i ajudar a connectar persones amb projectes que considero valuosos.
El Sopar Solidari arriba enguany a la 6a edició i destina la recaptació a la prevenció cardiovascular. Per què consideres especialment important donar visibilitat a aquesta causa?
Perquè massa sovint parlem de salut quan la malaltia ja ha aparegut, i crec que hauríem de donar molt més espai a la prevenció.
No hi entenc gaire de medicina, però a casa sempre he crescut escoltant que la salut es construeix, en gran part, a partir de petites decisions que repetim cada dia: l’alimentació, l’activitat física, el descans… I ara que moltes d’aquestes decisions em toca prendre-les a mi, també he entès fins a quin punt són importants la gestió de l’estrès, els hàbits i com enfoquem cada decisió o situació que ens acompanya .
Per això crec que és tan important generar consciència i incorporar aquesta mirada preventiva des de ben petits.
Donar visibilitat a aquesta causa és parlar de qualitat de vida, però també de la importància de seguir investigant per entendre millor com prevenir i com actuar abans. I, a més, poder contribuir a fer-ho aquí, a casa meva, li dona encara més sentit.
Des de la teva experiència com a directora del British School of Costa Daurada, quin paper creus que té l’educació en la promoció d’hàbits de vida saludables entre els més
Molts dels hàbits que ens acompanyaran al llarg de la vida es comencen a construir durant la infància. El cervell té una gran capacitat d’aprenentatge i, a través de la repetició, tendeix a automatitzar aquelles conductes que practiquem de manera constant. Per això, incorporar rutines saludables des de petits facilita que acabin formant part de la nostra manera natural de viure.
La salut ha de ser molt més que un contingut que s’explica a classe. Ha de formar part de la cultura, de les rutines i de la manera com vivim, perquè quan surtin del niu, tinguin recursos per prendre decisions que vagin a favor del seu benestar.
Podem parlar-los de descans, alimentació, activitat física o gestió de l’estrès, però l’exemple que veuen cada dia té molt més pes que qualsevol paraula. Per això, com a adults, compartim la responsabilitat de crear entorns on cuidar-se formi part de la vida quotidiana d’una manera coherent i natural.
Creus que la comunitat educativa és prou conscient de la importància de cuidar la salut cardiovascular des de petits?
Crec que a les escoles cada vegada som més conscients que l’educació va molt més enllà dels continguts acadèmics. Perquè un infant pugui desenvolupar tot el seu potencial, primer ha de ser feliç. I això passa per sentir-se segur, estimat, escoltat i vinculat als altres.
Riure, escoltar música, sentir curiositat, compartir un llibre, gaudir o sentir que formes part d’un grup tenen molt més pes del que a vegades pensem. Són experiències que generen benestar, ajuden a regular l’estrès i creen un entorn més saludable per créixer i aprendre.
La medicina fa temps que reconeix la connexió entre la salut física i l’emocional, i la neurociència ens ajuda a entendre cada vegada millor fins a quin punt aquestes sensacions també tenen un efecte en el nostre organisme.
Això connecta molt amb la manera com jo entenc l’educació. Per mi, l’escola ha de ser un laboratori de vida, un espai segur on els infants puguin crear vincles, explorar, equivocar-se, descobrir, sentir curiositat i gaudir aprenent.
Per això, cuidar la salut des de petits també passa per crear entorns que afavoreixin el benestar físic i emocional.
Què t’agradaria que s’emportessin els assistents del Sopar Solidari, més enllà d’haver contribuït a la causa?
Aquella nit és, sobretot, per passar-ho bé, celebrar la vida i gaudir d’una vetllada que s’està preparant amb molt de carinyo.
M’agradaria que, a més, la gent marxés coneixent una mica millor el projecte i entenent què hi ha al darrere. Cada any la causa és diferent, però el més important és que les persones hi connectin, hi creguin i entenguin que cada petita aportació suma i pot tenir un impacte real en una causa col·lectiva.
Si això fa que després en parlin, el segueixin o tinguin ganes de continuar-hi vinculats d’alguna manera, crec que la nit haurà estat tot un èxit!
Quina importància consideres que tenen iniciatives com aquesta —i que simbolitza el cor situat davant de l’Hotel Olympus Palace 4*— per donar suport a la recerca que es fa al territori?
És una bona pregunta perquè, de fet, abans que em proposessin participar en aquesta iniciativa jo mateixa desconeixia bona part de la recerca que es fa al nostre territori i, concretament, tota l’activitat investigadora vinculada als nostres hospitals.
Això ja diu molt de la importància d’iniciatives com aquesta, perquè ens ajuden a apropar la recerca a la ciutadania i a fer visible una feina que sovint passa desapercebuda. Darrere de cada avenç hi ha equips de professionals, anys de treball i projectes que necessiten recursos i suport per continuar avançant.
A més, l’IRB CatSud té una mirada de territori que em sembla essencial i clau en aquesta iniciativa. Saber que tenim tot aquest coneixement i aquesta capacitat tan a prop genera orgull, però sobretot confiança en el territori.
Crec que també és molt important que la gent sàpiga que aquesta recerca existeix i que es fa aquí. Com més visible sigui, més opcions hi ha de generar interès, captar finançament públic i privat i aconseguir recursos per continuar desenvolupant nous projectes. Al final, més recursos vol dir més oportunitats per investigar, retenir talent i fer créixer la recerca al nostre territori.
Com de rellevant consideres que el sector empresarial, turístic i social del territori se sumi a projectes solidaris com aquest?
El teixit empresarial té una capacitat enorme per fer créixer iniciatives com aquesta. Les empreses poden aportar recursos, evidentment, però també tenen una xarxa humana darrere que les converteix en un canal molt potent per donar visibilitat a una causa i fer-la arribar a molta més gent.
I aquí crec que hi ha també una part important de responsabilitat social. Les empreses formen part del territori on creixen i tenen l’oportunitat de contribuir a millorar-lo. Quan s’impliquen en projectes vinculats a la salut, la recerca o el benestar de les persones, aquesta implicació acaba revertint en la mateixa comunitat de la qual formen part. Al final, tots hi guanyem.
I aquesta és una de les coses que més m’agraden d’aquest sopar. Al llarg dels anys ha aconseguit reunir empreses, institucions, entitats i persones molt diferents al voltant de projectes concrets. Quan cadascú suma des del seu lloc i, a més, ajuda a fer córrer el missatge, la iniciativa guanya força, arriba a més persones i es generen noves oportunitats perquè pugui continuar creixent.
T’envoltes cada dia d’infants i joves. Què podem fer com a societat perquè la solidaritat i la responsabilitat social també es converteixin en valors que s’aprenguin des de l’escola?
Crec que hem de deixar de pensar que els valors s’ensenyen només amb paraules. El nostre cervell és social i, des de molt petits, busquem referències en les persones que tenim al voltant per entendre el món i saber com actuar. Per això, l’exemple dels adults té una força educativa enorme.
Però també hem de crear oportunitats perquè els infants puguin viure aquests valors. Ajudar, compartir, sentir-se útils o formar part d’alguna cosa que beneficia els altres genera sensacions agradables, de connexió i de pertinença. I quan una experiència ens fa sentir bé, és molt més fàcil que vulguem repetir-la.
Per això l’educació ha de donar espai a experiències reals de cooperació i participació. Que els infants puguin veure que una acció seva, per petita que sigui, pot tenir un efecte positiu en una altra persona.
Si volem una societat més amable i solidària, hem de donar-los l’oportunitat d’experimentar com se sent formar-ne part. Al final, els valors s’aprenen quan es veuen, quan es viuen i, sobretot, quan se senten. I aquí tots hi tenim un paper perquè, en siguem conscients o no, tots eduquem amb la manera com actuem i ens relacionem amb els altres.
Hi ha alguna experiència personal o professional que l’hagi fet especialment sensible a la importància de la salut i la prevenció?
A l’escola ens toca acompanyar famílies en situacions de salut que cap de nosaltres voldria haver de viure. Quan aquestes realitats et toquen de prop, encara prens més consciència de la importància de continuar investigant.
Soc mare de tres fills i, segurament, això condiciona molt la manera com visc ara la salut. Però crec que, qui més qui menys, tots hem viscut experiències amb persones que estimem que acaben influint en les nostres prioritats i en la manera com valorem la salut.
Jo, per exemple, cada vegada que noto que el cor se m’accelera més del compte, el cap se me’n va i inevitablement em preocupo. I quan veig els meus pares passar per algun problema de salut, per petit que sigui, també em poso fàcilment en el pitjor escenari. Vull veure créixer els meus fills, compartir moltes coses amb ells i, sobretot, poder fer-ho amb qualitat de vida.
Per això, per mi, la prevenció i la recerca són tan importants. La prevenció ens dona eines per cuidar-nos abans que aparegui el problema, i la recerca ens permet continuar avançant, entendre millor les malalties i trobar noves maneres de prevenir-les, detectar-les i tractar-les.
Crec que la recerca ens hauria de moure a tots. Per nosaltres, sí, però també per les persones que estimem i per les generacions que venen. Cada pas que fem avui pot significar més salut, més temps i, sobretot, més qualitat de vida.
Per acabar Laia, si haguessis de convèncer algú que encara no ha decidit assistir al Sopar Solidari el pròxim 1 d’octubre (19 h), quin seria el teu missatge?
Li diria que vingui!! Aquella nit és, sobretot, per passar-ho bé, celebrar la vida i gaudir d’una vetllada que s’està preparant amb molt de carinyo.
La recerca necessita recursos, però també necessita una societat que la valori, que la conegui i que entengui que darrere de cada avenç hi ha moltes persones treballant i moltes altres que hem decidit implicar-nos-hi.
Al final, crec que el cor d’aquest Sopar Solidari és precisament això: moltes persones diferents decidint bategar per una mateixa causa.
