Fa vint anys, apostar per Xerta per construir-hi un projecte gastronòmic d’alta cuina era, també, una declaració d’intencions. En un moment en què els grans focus de la gastronomia miraven sobretot cap a les capitals i els grans centres turístics, Fran López va decidir fer el camí invers: quedar-se a casa, arrelar el seu restaurant al territori i convertir un petit municipi de les Terres de l’Ebre en l’escenari d’un projecte amb vocació de transcendència.
Així naixia Villa Retiro, en un indret allunyat dels circuits gastronòmics més evidents però estretament vinculat a la identitat del xef. Dues dècades després, aquella aposta per Xerta no només ha definit la trajectòria de Fran López, sinó que ha contribuït a situar el nom del poble i el paisatge de les Terres de l’Ebre en el mapa de la gastronomia d’alta cuina. Vint anys després, Villa Retiro continua sent, sobretot, la història d’una aposta pel territori: la convicció que no cal marxar per arribar lluny.
Fran López: anada i tornada formativa
La història de Fran López té una part important de formació i d’aprenentatge, primer a nivell familiar ja que representa la quarta generació d´una família dedicada a l´hostaleria, això el va fer créixer envoltat de fogons, clients i servei a sala.
Posteriorment amb 16 anys se’n va anar a Barcelona, a estudiar l’escola Hoffman. Finalitzats els estudis a la capital barcelonina va aterrar a París on, amb 19 anys, va començar a treballar al Plaza Athénée d’Alain Ducasse, el xef més estrellat del món. Aquella experiència li va permetre entrar en contacte amb una manera d’entendre la cuina basada en la precisió, el respecte pel producte, la disciplina i una profunda cultura gastronòmica.
Ara bé, el repte real arribaria amb el retorn a casa. A Xerta, aquell bagatge internacional havia de trobar-se amb una realitat molt més concreta: el riu, el Delta, el mar, els arrossars, l’horta, els cítrics, l’oli, els vins i un rebost ebrenc amb una personalitat extraordinària.
Un projecte amb un gran palmarès
L’any 2001, la família López-Gilabert, vinculada a la restauració des de quatre generacions, va comprar la finca de Villa Retiro, a Xerta. La casa, una antiga torre d’indians del 1890, es trobava en molt mal estat i la família va iniciar un important procés de restauració. Després de diversos anys de reformes, el 2006 van obrir l’Hotel (amb 19 habitacions) i el restaurant gastronòmic Villa Retiro, amb Fran López al capdavant de la cuina.
El 2009 el restaurant aconsegueix una estrella Michelin, la primera que rebia un restaurant de les Terres de l’Ebre. El reconeixement certificava que l’alta gastronomia també podia arrelar lluny dels grans nuclis urbans i convertia Xerta en una parada del mapa gastronòmic català. El 2015 arribava el primer sol Repsol i una dècada després el segon.
El que Fran López ha anat construint a Villa Retiro és, sobretot, una manera d’entendre la cuina. Una cuina que parteix del paisatge més immediat i que no necessita renunciar a la creativitat ni a la tècnica per parlar de productes i sabor. L’Ebre, el Delta, els Ports i els pobles que envolten Xerta apareixen com una font de memòria permanent.
Menú commemoratiu dels 20 anys
El vintè aniversari ha servit per mirar precisament en aquesta direcció. Villa Retiro disposa del ‘Menú Homenatge’, un veritable recorregut gastronòmic per les Terres de l’Ebre. No és només una recopilació de plats emblemàtics, sinó una lectura del territori a través de la cuina.
Els noms de les elaboracions remeten a espais i paisatges propers: la Catedral del Vi de Pinell de Brai, la Torre de l’Ermita de L’Aldea (el seu poble natal), el Montcaro, el Far del Fangar, els Ullals de Baltasar. En Fran López ens emociona a taula amb un simbòlic ‘Boscos de Paüls’, un record pel greu incendi que l'any passat va cremar a tocar de Xerta i que es rememora amb uns prepostres de crema anglesa de farigola llimonera, pa de pessic de pinyons, gel de mel d'avet, gelat de romaní i escuma nitrogenada. Colors, olors i sabors que remeten al que perdem cada cop que es crema un bosc mediterrani.
Per això, entrar a Villa Retiro és també entrar en una determinada idea de les Terres de l’Ebre. Una idea en què el paisatge no acaba quan desapareix de la finestra, sinó que continua al plat. On un producte pot explicar una manera de viure i una elaboració pot convertir-se en una referència a un lloc concret.
En aquest sentit el menú del vintè aniversari funciona gairebé com un inventari sentimental del territori. Però no és una mirada nostàlgica. Villa Retiro no sembla voler recuperar el passat tal com era, sinó preguntar-se què pot continuar dient-nos avui. Aquesta és la principal diferència entre celebrar vint anys i simplement complir vint anys. El primer implica mirar enrere; el segon, continuar avançant. I Villa Retiro ha decidit celebrar l’aniversari cuinant, que és probablement la millor manera que té un restaurant d’explicar-se.
Un dels millors hotels on fer una escapada
L’Hotel Villa Retiro 5 estrelles de Xertaha estat escollit recentment com un dels millors hotels d’Espanya per fer una escapada amb sopar, segons una selecció elaborada pels usuaris d’Aladinia.com, plataforma especialitzada en regals i experiències. L’experiència per a dues persones té un preu de 398 euros a través d’Aladinia i està pensada com una escapada que combina descans, gastronomia i l’entorn natural de les Terres de l’Ebre. La selecció arriba en un moment en què aquest tipus d’experiències guanyen popularitat. Segons les dades facilitades per Aladinia, la reserva d’escapades amb sopar ha augmentat un 16% durant aquest any, coincidint amb la temporada de tardor i els caps de setmana i ponts.
Un equip de primer nivell
Fran López va fer fa dues dècades una aposta que aleshores podia semblar arriscada. El temps ha convertit aquella aposta en una identitat. A més ho ha fet envoltat de grans professionals a cuina, a sala, en comunicació i en esdeveniments, com la seva dona, Irene Cugat, i d’altres amb els que mantenim vincle com Fernando Marqués, Xavi Llopis, Gemma Roselló, Mònica Dalmau o Teresa Rodríguez. A tots i a totes, i a tants d’altres, sempre, gràcies.
El més important és que després de vint anys Villa Retiro continua cuinant allà on va decidir començar: a Xerta, a les Terres de l’Ebre. Des d’un territori que meritòriament forma part del mapa gastronòmic català, ja que també ha contribuït a dibuixar-lo. Per molts anys Villa Retiro!
El Celler Mas Vicenç incorpora una novetat a la seva gamma de productes amb el llançament de dos mostos de raïm de la collita 2026. Acabats de fer i amb un 0,0% d’alcohol, aquestes dues noves referències —un most blanc de moscatell i un most negre d’ull de llebre— neixen amb la voluntat de posar el raïm al centre i ampliar les opcions per gaudir d’una beguda vinculada al món vitivinícola sense consumir alcohol.
La proposta de Mas Vicenç parteix d’una idea clara: gaudir del raïm en el seu estat més directe, abans que la fermentació el transformi en vi. Per això, els nous mostos s’elaboren directament a partir del raïm, sense fermentació alcohòlica ni els processos necessaris per retirar l’alcohol d’un vi ja elaborat. No són, per tant, vins desalcoholitzats, sinó sucs de raïm que preserven la seva naturalesa original.
Dues varietats, una nova manera de gaudir del raïm
La nova gamma presenta dues expressions diferenciades del raïm. D’una banda, el most blanc de moscatell; de l’altra, el most negre d’ull de llebre. Dues varietats que permeten explorar diferents perfils dins d’una mateixa proposta: la fruita com a protagonista i l’absència total d’alcohol com a tret comú.
Amb aquest llançament, Mas Vicenç obre una nova via dins del seu catàleg i amplia el ventall de productes vinculats a la cultura del vi. La iniciativa s’emmarca en un context en què les begudes sense alcohol guanyen presència tant en el consum domèstic com en l’àmbit de la restauració, on cada vegada és més rellevant disposar d’alternatives que permetin acompanyar els àpats sense recórrer a les opcions alcohòliques.
Una alternativa per a la taula i la restauració
Els nous mostos de Mas Vicenç volen trobar el seu lloc tant a les llars com als restaurants. A taula, es presenten com una opció per a les persones que no consumeixen alcohol, ja sigui per decisió personal o per circumstàncies com l’embaràs, i també per a aquells que simplement volen descobrir noves alternatives per maridar els àpats.
La proposta permet, a més, ampliar les possibilitats de les cartes de begudes dels establiments gastronòmics amb un producte que manté el vincle amb el raïm i el seu origen vitícola, però que s’allunya de la fermentació i de l’elaboració tradicional del vi.
Amb aquests dos llançaments, el Celler Mas Vicenç aposta per explorar noves formes de consum sense perdre de vista la matèria primera que defineix el seu univers: el raïm. Una manera de reivindicar-ne el valor més enllà del vi i d’incorporar noves possibilitats a l’experiència gastronòmica.
Els mostos blanc de moscatell i negre d’ull de llebre de la collita 2026 ja estan disponibles en botigues especialitzades i a la botiga en línia del celler.
A la Plaça del Rei, en un dels racons amb més història del Barri Gòtic, hi ha un nou espai on el temps avança a un altre ritme. Darrere de la Catedral de Barcelona, Kottoya proposa des de la seva obertura, el passat 1 de juliol, una experiència japonesa en format íntim: una barra d’omakase amb capacitat per màxim 16 comensals i un menú de 12 seqüències.
El capità del projecte és en Bryan Amano, un xef de 37 anys que atresora una mescla molt interessant: mare filipina i pare japonès. Després d’anys passant per cuines de formats diversos ha decidit concentrar-se en una manera d’entendre la gastronomia que sempre l’ha atret especialment: la cuina japonesa basada en el producte, la tècnica i el treball directe davant del comensal. Bryan Amano forma triumvirat al Kottoya junt amb Alleen Pitalco i Mark Bandola, els tres artífexs d’una enriquidora experiència.
La barra és el centre de Kottoya. Aquí no hi ha distància entre cuina i sala: el client veu com es talla per exemple la ventresca de tonyina Balfegó, com es prepara cada elaboració i com es munta cada peça abans d’arribar al plat. «La barra permet fer l’experiència molt més directa» explica el xef filipí i que porta dues dècades a Barcelona.
Un omakase que canvia bimensualment
El menú actual està format per 12 seqüències concebudes com un recorregut per diferents tècniques i productes de la cuina japonesa. Bryan Amano la modifica aproximadament cada dos mesos en funció de la temporada i de la disponibilitat del producte. Actualment té un preu de 75 euros i segons Bryan Amano «em ronda pel cap preparar un menú especial de cara a Nadal».
El recorregut arrenca amb elaboracions més lleugeres, com l’ostra kottoya i que serveixen de preàmbul per aquest viatge estacional per Japó. Després arriben diferents elaboracions de peix, amb hamatxi, sashimi de salmó, xutor i moll, abans d’entrar en el terreny del sushi.
A mesura que avança el menú, també ho fa la intensitat dels ingredients. La gamba vermella, l’uni i el caviar apareixen en diferents combinacions abans d’arribar a una selecció de nigiris on hi ha algunes de les peces que defineixen actualment la proposta: un espectacular toro de bluefin amb tòfona negra, foie gras i wagyu A5.
La vaixella i la presentació tenen un paper important en el recorregut. Les flors comestibles aporten color a algunes elaboracions i els diferents suports serveixen per presentar cada passi, en una posada en escena que busca afegir una dimensió creativa al menú sense desplaçar-ne el protagonista principal: el producte. El final del menú es reserva per a la part dolça, actualment amb un motxi yuzu, amb crumble, tapioca, escuma de wasabi, coulis de maduixa i fruites de temporada que arrodoneix l’àpat.
Passat i present enllaçats a Kottoya
El nom del restaurant és un altre dels elements que connecten el projecte amb la història de l’espai. Kottoya significa “anticuari” en japonès i fa referència a L’Antiquari Gastronòmic, el restaurant de Yordi Martínez que anteriorment ocupava el local i que va ser recomanat per la Guia Michelin. Bryan Amano hi va començar a treballar i ha volgut conservar aquest vincle amb el passat de l’espai. El nom japonès funciona així com una mena de traducció i, alhora, com un fil conductor entre les dues etapes del restaurant.
Kottoya no va néixer directament com la barra d’omakase que és avui. El projecte es va gestar durant més d’un any i va començar amb una proposta més informal a la planta inferior del local. Fa només dos mesos que el projecte va sortir a la llum i ara fa un pas més amb la consolidació d’aquest format centrat en l’omakase «de moment i pel que fa al balanç estem molt contents, els clients van venint i queden satisfets. Tenim marge de millora, ara bé, el camí que estem fent és positiu» exposa Bryan Amano.
A Kottoya la fórmula és molt concreta: pocs comensals, una barra sense distàncies i un menú que es mou al ritme de la temporada. Una proposta japonesa que troba en la proximitat entre cuiner i client una de les seves principals raons de ser, en un dels escenaris més singulars del centre de la ciutat comtal.
La comunitat empresarial BeWe, pionera al netweaving al Camp de Tarragona, celebrarà el proper 29 d'octubre el seu tercer aniversari amb un sopar solidari obert a tot el teixit empresarial i emprenedor de la demarcació. La cita tindrà lloc a l'Hotel Termes de Montbrió i es vol convertir en un espai de trobada per reconèixer la trajectòria d'aquests tres anys, posar en valor les aliances generades i continuar ampliant la xarxa d'empresaris compromesos amb el territori.
BeWe –entitat presidida per Nando Coronado- és una associació sense ànim de lucre que es basa en el concepte de netweaving, una filosofia de connexió generosa, on cada membre aporta contactes, coneixement i oportunitats per ajudar els altres. I aquesta fórmula, lluny de ser teòrica, ha generat projectes conjunts, accions solidàries i una activació econòmica molt palpable al territori. Des de la seva creació a l'octubre del 2023, BeWe ha crescut fins a un centenar de socis i sòcies actius.
"BeWe és una comunitat que es construeix amb els valors de la proactivitat, la credibilitat, la generositat i la transparència, sempre amb una visió de futur i generant confiança entre els seus membres. El nostre objectiu no és només fer créixer negocis, sinó augmentar el valor del teixit empresarial del Camp de Tarragona", afirma Nando Coronado, president de BeWe.
El preu dinscripció és de 10 euros per als socis i de 15 per als socis de Pimec. Pels no socis el preu és de 20 euros (els primers 50 inscrits), de 25 euros fins als 100 primers i finalment de 45 euros a partir del centenar. L'esdeveniment comptarà amb l´actuació de la coral de l´Associació DoMiFa, entre altres sorpreses que oferirà aquest tercer aniversari tan especial.
Per confirmar assistència o saber més de la comunitat, pots seguir BeWe a través de LinkedIN i formalitzar la seva inscripció en aquest enllaç.
Pomaterra obre les portes al barri de Gràcia amb una proposta gastronòmica que reivindica el producte, la cuina feta a foc lent i una manera diferent d’entendre el fast casual. Al capdavant del projecte hi ha Ana Díaz de León i Eduardo Durand, una parella amb més de dues dècades de trajectòria a Barcelona i que també lideren el Canana, bar de còctels i tapes situat al mateix barri de Gràcia.
A Pomaterra, la patata deixa de tenir un paper secundari per convertir-se en plat principal i vehicle d’expressió gastronòmica. Patates al forn, cuinades amb mantega, que es transformen en una base perfecta per acollir guisats, estofats i elaboracions inspirades en diferents cuines del món.
La patata és la protagonista
La proposta recupera així la tradició de la patata farcida i la connecta amb una tendència gastronòmica de dimensió internacional, des de les jacket potatoes britàniques fins a les loaded baked potatoes americanes. Pomaterra en fa una lectura pròpia, artesanal i viatgera, amb Barcelona i Gràcia com a punt de partida. La carta proposa un recorregut per diferents territoris i tradicions gastronòmiques a través de plats com la Causa Limeña, la Caprese, la butifarra esparracada, els Chili Beans, la Ratatouille, el Pollo Thai o la Cochinita Pibil.
El viatge continua amb els entrants, entre els quals destaquen el Ceviche mediterrani i l’amanida de meló i formatge Halloumi; les sopes i cremes, amb propostes com el Caldo Thai i les cremes de temporada; i una selecció de postres casolanes com el Boniato en versió crema catalana, el Pumpkin Pie o el pastís de poma.
Una carta de vins pensada per maridar
La proposta gastronòmica es completa amb una cuidada selecció de vins, pensada per acompanyar els diferents plats i potenciar-ne els matisos. Per reforçar aquesta part de l’experiència, Pomaterra compta amb l’assessorament personalitzat d’un enòleg, que ajuda a trobar les combinacions més adequades entre els plats de la carta i les diferents referències vinícoles. La filosofia del projecte és clara: tradició i creativitat, amb cada elaboració cuinada des de zero i respectant els temps de cocció i els sabors autèntics de la cuina de sempre.
Producte, cuina casolana i preus accessibles
Amb un tiquet mitjà d’uns 20 euros, el projecte vol oferir una experiència gastronòmica completa i accessible, pensada tant per descobrir una proposta diferent com per convertir-se en un d’aquells restaurants de barri als quals tornar. A Gràcia, la patata deixa de ser un simple acompanyament per reivindicar el seu lloc al centre del plat. I, a Pomaterra, ho fa viatjant pel món sense perdre de vista l’essència: bon producte, cuina feta amb temps i el plaer de menjar bé.
Deliranto canvia d’escenari i manté la seva essència. El restaurant del xef Pep Moreno, reconegut amb una estrella Michelin, un sol de la Guia Repsol i un The BestChef, prepara el salt al Principat amb un nou projecte al Grand Plaza Hotel & Wellness, a Andorra la Vella. L’obertura està prevista per al segon semestre de 2027 i suposa un nou capítol per a una proposta gastronòmica que ha fet de la creativitat, les emocions i el relat culinari els seus principals senyals d’identitat.
Un nou capítol per al projecte de Pep Moreno
El trasllat a terres andorranes obre una nova etapa per a un projecte que ha convertit l’experiència gastronòmica en un viatge de sabors, imaginació i narrativa, i que ara afronta el repte de créixer en un nou escenari sense perdre la seva personalitat. Des de la seva obertura, Deliranto ha construït una identitat singular dins del panorama gastronòmic català, amb una cuina d’autor que busca sorprendre, emocionar i explicar històries a través del plat. Una trajectòria avalada per la guia MICHELIN, que li va concedir la primera Estrella l’any 2019 i que ha mantingut aquest reconeixement en les edicions posteriors. Ara, amb Andorra com a nou horitzó, Deliranto es prepara per escriure el següent capítol d’una història que encara té molt per explicar.
El Grand Plaza Hotel & Wellness acollirà la nova seu
El trasllat situarà el projecte al cor d’Andorra la Vella, dins del Grand Plaza Hotel & Wellness, un establiment de cinc estrelles ubicat al centre de la capital andorrana. L’operació vol sumar a la proposta de benestar i hospitalitat de l’hotel una experiència gastronòmica d’autor ja reconeguda. Abans de l’obertura definitiva de Deliranto, l’hotel incorporarà, a partir de la primavera de 2027, el format més casual de la signatura de Pep Moreno. Aquesta primera proposta servirà com a porta d’entrada al seu univers gastronòmic i com a avantsala del restaurant.
Muntanya, producte de proximitat i relat gastronòmic
El projecte neix amb la voluntat de crear una nova destinació gastronòmica al Principat i d’establir un pont entre la Costa Daurada, Catalunya i Andorra. La nova etapa incorporarà l’univers creatiu i l’experiència acumulada per Pep Moreno i el seu equip. Muntanya, producte de proximitat i relat seran els eixos de la proposta que es desplegarà al Grand Plaza Hotel & Wellness. La inauguració prevista per al segon semestre de 2027 convertirà l’establiment en la nova casa de Deliranto i el situarà en un entorn vinculat al turisme, el benestar, la cultura i la gastronomia d’alta muntanya.
L’arribada de Deliranto també s’inscriu en el creixement i la projecció internacional de la gastronomia andorrana. En aquest context, el projecte aporta la implantació permanent al país d’un restaurant amb trajectòria MICHELIN consolidada i procedent d’un dels principals territoris gastronòmics de Catalunya. El Grand Plaza Hotel & Wellness actuarà com a ambaixador d’aquesta etapa i obrirà les portes d’Andorra a un públic internacional interessat a descobrir noves destinacions gastronòmiques.
Pep Moreno, xef executiu de Plaza Hotels & Resorts
El projecte va més enllà de l’establiment d’Andorra la Vella. Pep Moreno assumirà el càrrec de xef executiu de Plaza Hotels & Resorts, la cadena hotelera a la qual pertany el Grand Plaza Hotel & Wellness, amb la missió de liderar l’evolució de l’oferta gastronòmica del conjunt d’hotels del grup. Així, Deliranto es converteix en el projecte capdavanter d’una estratègia culinària que Plaza Hotels & Resorts vol estendre a tota la cadena, amb Andorra com a punt de partida d’aquesta nova etapa.
Deliranto arriba al Principat per començar un nou capítol i desitgem de tot cor al Pep Moreno i al seu equip que li vagi molt bé. Una nova casa, un nou territori, un nou escenari on continuar escrivint la seva particular història. Les alucinacions gastronòmiques arriben a Andorra!
L’esmorzar de forquilla fa un pas endavant en la seva reivindicació com a expressió de la cultura gastronòmica catalana amb la constitució de l’Associació Catalana de l’Esmorzar de Forquilla (ACEF), una entitat que neix amb mig centenar de socis a tot el territori català amb l’objectiu de preservar, estudiar i divulgar una pràctica gastronòmica que durant generacions ha estat vinculada a les fondes, tavernes, bars i restaurants del país. El president de l’entitat, Albert Molins, ha presentat l’associació als mitjans avui dilluns, dia 5 d’octubre, amb un esmorzar de forquilla al restaurant L’Andreuenc de Sant Andreu a Barcelona, guanyador per segon any consecutiu de la Lliga del Porc i la Forquilla. Molins ha estat acompanyat del secretari de la Junta Directiva Jordi Ors; el delegat de restauradors, Juli Alcoriza; el delegat de Tarragona, Helder Moya ; i el delegat de Lleida, Rafa Gimena.
Sota la marca Cultura de Forquilla, l’associació vol convertir l’esmorzar de forquilla en una porta d’entrada al coneixement i la defensa de la cuina tradicional catalana, però també del producte, el territori, els oficis, la pagesia i la restauració que fan possible aquesta cultura gastronòmica. “No volem ser només una associació de persones a qui els agrada esmorzar bé. Volem valorar tot el que hi ha darrere d’aquest àpat i entendre’l com una part de la nostra cultura popular”, explica el president de l’ACEF, Molins Renter.
Molt més que 'esmorzar'
Per a l’associació, l’esmorzar de forquilla és molt més que un àpat contundent abans del migdia. És una pràctica gastronòmica, social i cultural que ha evolucionat al llarg de tres segles i que manté una estreta relació amb les formes tradicionals de cuinar i amb el calendari del món rural. “Els plats de cassola, els guisats, els peus de porc, els menuts, els ous, les botifarres, els llegums o els plats de temporada formen part d’un patrimoni culinari que, en molts casos, s’ha transmès de generació en generació fora dels grans receptaris gastronòmics”, manté Albert. L’ACEF considera que preservar aquesta cuina també significa preservar una determinada manera de relacionar-se amb el territori i amb el producte. “Quan parlem d’esmorzar de forquilla parlem de cuina, però també de pagesia, de ramaderia, de mercats, de productors, de restauradors i d’oficis. És tot un ecosistema cultural”, assenyala Molins.
Una associació oberta
Cultura de Forquilla vol reunir en un mateix projecte els diferents actors que participen d’aquesta cultura. L’entitat compta amb espais de participació per als esmorzadors i esmorzadores, les conegudes colles que converteixen l’esmorzar en una activitat social, i també per als restauradors que mantenen aquesta oferta gastronòmica. La proposta es completa amb una estructura de delegats territorials, destinada a facilitar la participació dels socis de les diferents demarcacions catalanes. “Volem construir una associació que sigui com una gran taula. Una taula llarga on hi càpiga tothom: qui cuina, qui produeix, qui serveix, qui investiga i, evidentment, qui s’asseu a esmorzar”, afirma el president de l’entitat.
Recuperar memòria i generar coneixement
Un dels reptes de l’ACEF és també documentar una tradició que durant molt de temps s’ha transmès sobretot a través de la pràctica i de la memòria oral. Per això, Cultura de Forquilla planteja activitats de divulgació, trobades, esmorzars col·lectius, jornades i continguts editorials que permetin aprofundir en la història i l’evolució de l’esmorzar de forquilla, els seus plats i els seus protagonistes. L’associació també vol reivindicar els oficis i activitats que formen part de l’univers gastronòmic tradicional, des de la producció agroalimentària fins a la terrissa, la fusta, el vidre o altres formes d’artesania vinculades a la cultura de la taula.
Menjar i compartir cultura
L’Associació Catalana de l’Esmorzar de Forquilla neix, en definitiva, amb la voluntat de convertir una pràctica quotidiana en un element de reconeixement de la cultura gastronòmica popular catalana. Una cultura que no s’entén només a través dels plats, sinó també a través dels espais on es mengen, de les persones que els cuinen, dels productes que els fan possibles i de les converses que es generen al voltant d’una taula. I és precisament aquesta dimensió social la que l’associació vol reivindicar: l’esmorzar com a punt de trobada, com a patrimoni viu i com a expressió d’un país que encara conserva el costum de seure, menjar i parlar sense pressa.
Sortir durant una setmana de la rutina marcada per una malaltia greu pot tenir efectes que van més enllà de l’oci. Un estudi científic multicèntric liderat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha constatat millores en el benestar emocional d’infants i adolescents amb malalties cròniques greus i de les seves famílies després d’una estada al PortAventura Dreams Village.
La recerca, que ha analitzat 105 infants i adolescents d’entre 4 i 17 anys i els seus cuidadors, mostra una reducció de l’ansietat i de la càrrega associada a les tasques de cura, així com una millora de la qualitat de vida pediàtrica, especialment en la dimensió emocional. En alguns dels indicadors analitzats, els efectes es mantenen quatre setmanes després de l’estada. Es tracta d’un dels primers estudis que analitza de manera sistemàtica l’impacte psicosocial d’una experiència d’oci familiar en un resort temàtic convencional, sense una intervenció terapèutica associada.
«Quan un infant conviu amb una malaltia greu o de llarga durada, la malaltia acaba condicionant bona part de la vida familiar. Hi ha una càrrega emocional vinculada a les cures, a les visites mèdiques, als tractaments i a la incertesa que afecta tant el pacient com el seu entorn», explica el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del grup de recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que ha liderat l’estudi. «Oferir a aquestes famílies un espai per sortir temporalment d’aquesta rutina i compartir experiències positives pot associar-se a una millora del seu benestar emocional», afegeix.
Menys ansietat després de l’estada
Per estudiar l’impacte de l’experiència, els participants van ser avaluats en tres moments: abans de l’estada, una setmana després i quatre setmanes més tard. Entre els cuidadors, la puntuació mitjana a l’escala de Zarit —que mesura la càrrega física, emocional i social associada a la cura d’una altra persona— va passar de 27,2 punts abans de l’estada a 25,4 una setmana després. Quatre setmanes més tard, la puntuació es mantenia en 25,5.
També es va observar una reducció de l’ansietat-estat dels cuidadors: de 25,1 punts abans de l’experiència a 18,4 una setmana després, amb una puntuació de 21,6 al cap de quatre setmanes. En el cas dels infants i adolescents, l’ansietat-estat va passar de 29 a 26,9 punts una setmana després de l’estada. L’ansietat-tret també es va reduir, de 36,2 a 33,6 punts, i es mantenia en 33,4 quatre setmanes després. L’estudi va detectar, a més, una millora estadísticament significativa de la qualitat de vida pediàtrica, concentrada especialment en la dimensió emocional.
Les dades també mostren fins a quin punt aquestes famílies afronten situacions d’una elevada complexitat: el 45,7% dels cuidadors participants havia rebut o estava rebent atenció psicològica o psiquiàtrica. Entre els infants i adolescents, el percentatge arribava al 71,4%.
Sis dies per tornar a ser família
El Dreams Village neix precisament amb la voluntat d’oferir a aquestes famílies un parèntesi en una vida sovint organitzada al voltant de tractaments, visites mèdiques i cures. Des de 2019, el projecte de la Fundació PortAventura convida infants i adolescents amb malalties cròniques greus i les seves famílies a passar una setmana al resort, amb allotjament gratuït a les cases del Dreams Village i accés als parcs temàtics.
Per a Maxím Tarrés Tsinoev, de 10 anys, aquesta setmana va significar poder fer coses tan senzilles —i alhora tan extraordinàries per a una família condicionada per la malaltia— com anar a les atraccions, jugar a futbol, menjar la seva pizza preferida o compartir l’experiència amb tres amics que ell mateix havia escollit. Maxím té una malaltia immunodeficient i aquest estiu va passar una setmana al Dreams Village amb la seva família.
«Falten paraules per explicar-ho. El projecte et canvia la vida», explica la seva mare, Evgenia Tsinoeva. El seu pare, Octavi, resumeix així el canvi viscut durant aquells dies: «Hem passat en una setmana de patir les conseqüències de la malaltia a gaudir. Veiem que al món hi ha bones persones i aquí n’hi ha un exemple». La família també destaca la possibilitat d’haver conegut altres infants amb patologies similars i l’acompanyament dels professionals i voluntaris durant tota l’estada.
Un projecte que amplia el seu abast
Des de la seva inauguració, el 2019, més de 1.200 famílies —unes 7.000 persones— han passat pel PortAventura Dreams Village. El projecte ha crescut de les sis cases inicials fins a les 10 cases adaptades actuals i ha ampliat la seva activitat de 22 a 40 setmanes l’any. Actualment, més de 400 famílies gaudeixen cada any de la Setmana Dreams.
Una part essencial del projecte són també els més de 100 voluntaris, treballadors de PortAventura que col·laboren en l’acompanyament de les famílies durant les estades. Cada setmana, el Dreams Village acull famílies amb patologies diferents. Per a Josep Andreu, president de la Fundació PortAventura, els resultats de l’estudi suposen un punt d’inflexió per al projecte:
«Des del primer dia, hem cregut en l’impacte positiu que aquesta experiència genera en el benestar de les famílies. Comptar ara amb evidència científica que ho avala reforça el sentit del projecte i ens impulsa a continuar treballant perquè cada vegada més famílies puguin gaudir d’aquesta experiència».
La presentació de l’estudi ha comptat amb la participació d’Arturo Mas-Sardà, president de PortAventura World; Josep Andreu Figueras, president de la Fundació PortAventura; el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga; la Dra. Rosa Romero, coordinadora de l’Hospital Infantil i de la Dona i de Recursos Assistencials de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i una família beneficiària del programa. També hi han assistit els alcaldes de Salou, Pere Granados, i Vila-seca, Pere Segura.
El PortAventura Dreams Village és el principal projecte de la Fundació PortAventura, que enguany celebra 15 anys de compromís social i que també impulsa iniciatives com el Sopar Solidari, la Fun Run i el Torneig de Golf, destinades a donar suport a entitats i projectes socials.
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona (AGT) ha visitat el restaurant La Goleta de Salou. Un dels establiments amb més trajectòria de la vila salouenca i que aquest 2026 celebra una efemèride molt especial: els seus 40 anys de vida. Una trobada que l’AGT ha fet amb un il·lustre convidat d’excepció, Manuel Carreras, fundador i director de la prestigiosa Guia Macarfi.
La presència de Manuel Carreras ha servit als assistents per establir un diàleg enriquidor i aprofundir sobre el recorregut de la Guia Macarfi. Carreras ha explicat tota mena de curiositats sobre una guia que va néixer l’any 2015 a Barcelona i ha mostrat el seu agraïment a l’AGT, tot exposant «la bona contribució a la gastronomia que fan entitats com l’acadèmia tarragonina».
Una degustació amb el mar com a protagonista
El menú s’ha iniciat amb una selecció d’entrants freds que han permès als comensals descobrir diferents matisos. El salmó marinat amb salsa de caviar ha obert la degustació, seguit d’una original amanida d’arengada amb gambó i mango, on el producte mariner es combina amb el toc tropical de la fruita. La proposta ha continuat amb un bonítol en escabetx, elaborat al mateix restaurant, una preparació que ha posat de manifest l’aposta de La Goleta per una cuina basada en el producte i en elaboracions cuidades.
Els entrants calents han donat pas a dues propostes marineres: uns calamars de la ‘Ría’ saltejats amb faves i un pop amb alls tendres i patata panadera. Dos plats que han mantingut el protagonisme del producte del mar i que han preparat el paladar dels comensals per al següent capítol del menú.
El rap, en dues versions
La degustació ha tingut en el rap un dels seus actors principals. La primera elaboració ha estat un rap amb salsa de porros i safrà. A continuació, els assistents han pogut gaudir d’una tempura de rap amb crema de Roquefort, una proposta que ha aportat un contrast de textures i sabors. Totes aquestes elaboracions han estat maridades amb el vi blanc 1270, del Celler Hidalgo Albert, de la DOQ Priorat, un vi que ha acompanyat tot el recorregut culinari.
Un dolç final per celebrar quatre dècades
El menú ha arribat a la seva recta final amb una copa de coco amb xocolata, unes postres que han posat el punt dolç a una experiència gastronòmica pensada especialment per celebrar els 40 anys de La Goleta.La visita de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha estat també una oportunitat per reconèixer la trajectòria d’un establiment que, quatre dècades després de la seva obertura, continua formant part del paisatge gastronòmic de Salou.
Ana Vilallonga, presidenta de l’AGT ha entregat el diploma corresponent de la visita a Nacho Ureña, gerent de La Goleta. La presidenta ha destacat que «La Goleta és un referent i ho segueix demostrant dia rere dia. A més de Manolo Carreras també vull agrair a la representació de la Fundació Gresol i de la Confraria Gastronòmica de la Costa Daurada la seva assistència. La gastronomia sempre aplega».
La Fonda Montserrat de Cambrils ha aconseguit pujar al podi de la final de la Lliga del Porc i la Forquilla celebrada aquest diumenge a Lleida, en el marc de la Fira MOS – Sant Miquel, als Camps Elisis de la capital de la Terra Ferma. El “Mar i muntanya de peus de porc amb galera” ha agradat al jurat que l’ha situat en tercera posició, empatat en aquesta mateixa plaça amb el Bar Lídia de Lleida.
La competició se l’ha adjudicat per segon any consecutiu l’Andreuenc de Sant Andreu de Barcelona, amb el plat “Mar i muntanya de galta de porc brasejada amb brandada de bacallà i suc de fesolets de Santa Pau”. Un plat que també ha estat mereixedor del nou Premi Especial Votació Popular atorgat per una seixantena d’esmorzadors; que també han tastat els dotze plats del concurs, en paral·lel al Jurat Professional. Jordi Mascort de Can Mascort de Quart (Girona), ha estat el segon classificat amb “Cassoleta de careta de porc”.
Restaurants finalistes
Els altres finalistes han estat Elena Morato, del Bar Restaurant Cooperativa Elena del Catllar, amb una Esparracada; Arnau Guirao, del Bar Andorra Essence de Tarragona, amb Ploma ibèrica estofada amb ceps; Ferran Accensi, del Volta Plats de Benavent del Segrià, amb el Fricandó de l’Horta de Lleida; Gerard Balasch, del Bar Tòfol de Lleida, amb Guisat de porc amb cigrons i gamba de Tarragona; Vanessa Pijuan Canals, de Can Ginesta de Vilobí d’Onyar, amb Coll de porc amb salsa de peus de porc i salsafins; Ricard Jubany, de La Societat de Sant Climent Sescebes, amb Calamars farcits de galta de porc amb la seva salsa; Sonia López, del Racó del Mercat de Barcelona, amb Medallons de manetes de porc farcits de bolets i foie amb reducció de PX; i Cristina Candelich, de Can Candelich de Samalús, amb Frit de matança.
El periodista Albert Molins de La Vanguardia i president de l’Associació Catalana de l’Esmorzar de Forquilla; la sommelier Marta Clot; la directora de la revista Cuina, Judit Càlix; i els generadors de continguts Jonathan Nuevo i Mike Cano han configurat el Jurat Professional.
La Lliga del Porc i la Forquilla és una competició d'àmbit català que promou l'esmorzar de forquilla i els establiments de restauració que mantenen viu aquest patrimoni culinari, alhora que valora la carn de porc i el seu paper dins la gastronomia tradicional. La celebració de la final dins la Fira MOS – Sant Miquel reforça la vinculació de la Lliga amb el sector agroalimentari i gastronòmic català.
La Lliga és promoguda pel Grup de Sanejament Porcí Lleida i gestionada per Como Pomona amb el patrocini de BonÀrea, Carviresa, Gust de Lleida i el suport de la Generalitat de Catalunya; l'edició 2026 és la segona edició de la competició.
Hi ha establiments que proposen sopar i n’hi ha que construeixen una experiència al voltant d’una barra. A Jacqueline Barcelona, la nova Barra Japonesa en format omakase neix precisament amb aquesta voluntat: reduir les distàncies, abaixar el ritme i deixar que sigui el xef, Raúl Rebufello, qui marqui el compàs del sopar.
La primera planta del número 66 del carrer Enric Granados es converteix en un refugi gastronòmic, íntim i gairebé clandestí, on només sis comensals poden ocupar la barra en cada servei en base a la filosofia que governa la nova experiència de Jacqueline: el comensal es lliura al criteri del xef.
Una experiència amb personalitat
Darrera la barra hi trobem a Raúl Rebufello, un cuiner amb una trajectòria que explica bé la personalitat d’aquesta proposta. La seva aproximació a la cuina japonesa no neix només de l’aprenentatge tècnic, sinó també d’un llarg recorregut per diferents cultures gastronòmiques.
Rebufello es va iniciar entre graelles. Ho va fer al restaurant familiar Parrillada 18, propietat del seu avi, a la seva ciutat natal, abans de formar-se en cuina francesa al Colegio de Cocineros Gato Dumas, a Montevideo. Després arribaria el sushi, primer al restaurant Parador La Huella, a José Ignacio, un dels enclavaments gastronòmics més coneguts de la costa uruguaiana.
La seva trajectòria el portaria també fins a Miami, al restaurant Quinto, situat a l'East Miami Hotel de Brickell, i posteriorment a Kauai, a Hawaii, on va passar un parell d’anys. Ara bé, hi havia un viatge pendent: Japó.
Rebufello va decidir fer un parèntesi d’un any per viatjar per Japó i Àsia. Un període d’exploració que li va permetre acostar-se al territori, als seus productes, als seus ritmes i a una manera d’entendre la cuina en què la tècnica està al servei de l’ingredient.
El producte marca el camí
L’essència de l’omakase és deixar que el cuiner interpreti el moment. Per això, a la nova barra de Jacqueline, cada passi es prepara al moment i està condicionat per la disponibilitat del producte de temporada i per una selecció acurada d’ingredients.
La barra, amb capacitat per a només sis persones, converteix el sopar en una experiència molt més propera que la d’un restaurant convencional. El xef no cuina per a una sala anònima: cuina davant d’un petit grup on explica, observa i adapta el ritme del servei d’una Barra Japonesa que funciona de dimecres a diumenge
El projecte reivindica el producte fresc en un univers on conviuen diferents tipologies de nigiris, de sashimi, de tartars, i de diversitat d’assortiments de sushi. Ara bé, imprescindible, entre molts d’altres, assaborir el Gunkan d’Akami amb caviar ‘Oscietra’ Imperial i ou de guatlla, creació del xef i que de ben segur us sorprendrà en una carta molt interessant.
En aquest mapa d’experiències, la barra japonesa ocupa un lloc especialment singular. És la proposta més petita, més silenciosa i més personal de la casa. Un espai on la gastronomia recupera una dimensió gairebé ritual: reservar, seure, observar, tastar i deixar-se portar.
Unes 900 persones, procedents de 22 països d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, participaran en el 22è Mundial de dòmino, que se celebrarà a Salou del 8 a l'11 d'octubre. El campionat es dividirà en tres categories: individual, per equips i parelles mixtes. Les partides es disputaran simultàniament al pavelló Ponent de Salou. A més, el dijous 8, de 10.00 a 13.00 hores, tindrà lloc un congrés de dòmino a la Torre Vella.
La delegació espanyola comptarà amb més de 400 jugadors de gairebé totes les comunitats autònomes. Europa també estarà representada per Portugal, Països Baixos, Geòrgia i Rússia. Els participants americans arribaran dels Estats Units, el Canadà, Puerto Rico, Xile, el Brasil, la República Dominicana, Panamà, Veneçuela i Nicaragua, mentre que l'Iran i Egipte representaran Àsia i Àfrica.
En total, el campionat atraurà a Salou unes 8.000 persones, entre participants i acompanyants, explica el president de la Federació Catalana de Dòmino, Antonio Carmona. Els assistents s'allotjaran en una desena d'hotels de Salou i, paral·lelament al torneig, hi ha programades visites a Tarragona, Montblanc, el monestir de Poblet i Barcelona.
«Volem donar a conèixer i posar en valor la cultura, el patrimoni, la gastronomia i les tradicions del territori», afirma el president de l'Associació de Dòmino de Tarragona, Diego Arjona. El Mundial de dòmino se celebra anualment. L'edició passada va tenir lloc a Puerto Rico, on Salou va ser designada com a seu d’enguany.
«Per a nosaltres és un orgull acollir aquest esdeveniment de projecció internacional. Salou és més que una destinació de sol i platja, té activitat i visitants durant tot l'any», assenyala l'alcalde del municipi, Pere Granados. El campionat està coorganitzat per la Federació Internacional de Dòmino, la Federació Espanyola de Dòmino i l'Associació de Dòmino de Tarragona.
Barcelona torna a vestir-se de Baviera aquesta tardor. L’Oktoberfest Barcelona celebra la seva 13a edició amb un canvi d’escenari que marca una nova etapa per a l’esdeveniment: per primera vegada, la festa es trasllada a Fira Barcelona Gran Via, un espai que permet ampliar de manera significativa tant l’aforament com les dimensions de la celebració. Durant gairebé tres setmanes, la ciutat acull una proposta que combina cervesa, gastronomia, música en directe i ambientació bavaresa, amb la voluntat de reproduir a Barcelona l’esperit de l’Oktoberfest original de Múnic. L’organització preveu superar els 150.000 visitants i consolidar la nova ubicació com un dels grans punts de trobada per als amants de la cultura i l’oci bavaresos.
Una carta amb accent bavarès
La gastronomia torna a ocupar un lloc central en aquesta celebració. Més enllà de la cervesa, l’Oktoberfest Barcelona proposa un recorregut pels plats més reconeixibles de la cuina alemanya i, especialment, de la tradició bavaresa. Entre les propostes hi haurà la tradicional graellada alemanya de salsitxes, els el pollastre rostit, el bretzel artesà, la kartoffelsalat —l’emblemàtica amanida de patata alemanya— i el xucrut. Per acabar l’àpat, el strudel amb gelat de vainilla aportarà el toc dolç a una oferta pensada per acompanyar les llargues estones de celebració al voltant de la cervesa.
Aquesta combinació de cuina tradicional, música i ambientació és un dels eixos de l’esdeveniment, que enguany resumeix el seu esperit amb el lema “Wiesn amb gust de Barna”: una manera de fusionar la tradició de la gran festa de Múnic amb el caràcter propi de Barcelona. La proposta compta amb el suport de Paulaner, una de les marques històricament vinculades a l’Oktoberfest de Múnic i distribuïda a Espanya per Heineken Espanya.
Més espai per a una festa que ja és al calendari barceloní
Després de dotze edicions, l’Oktoberfest Barcelona s’ha convertit en una cita habitual de l’agenda d’oci de la ciutat. El nou emplaçament a Fira Barcelona Gran Via permetrà créixer en dimensions i incorporar, a més, un nou espai lúdic. La ubicació respon també a la voluntat de reforçar Barcelona com a escenari d’una celebració que combina gastronomia i entreteniment amb una important afluència de públic internacional. L’organització calcula, a més, que l’esdeveniment generarà entre 380 i 400 llocs de treball directes, als quals se sumaran entre 80 i 100 llocs de treball indirectes relacionats amb el muntatge i desmuntatge.
Com mana la tradició, la inauguració ha estat marcada per un dels rituals més emblemàtics de l’Oktoberfest: l’obertura del primer barril de cervesa. Aquest any, l’encarregat de donar el tret de sortida oficial a la celebració ha estat l’actor barceloní Octavi Pujades.
Un viatge a Múnic com a novetat d’aquesta edició
L’edició de 2026 incorpora també un al·licient per als visitants: el sorteig d’un viatge a Múnic per a dues persones. El premi inclourà una visita a Paulaner am Nockherberg, un tour guiat i un sopar degustació. Així, l’Oktoberfest Barcelona afronta la seva 13a edició amb una fórmula que manté els seus grans clàssics —cervesa, salsitxes, bretzels, música i tradició bavaresa— però que enguany creix en espai i dimensions. Una nova oportunitat per traslladar a Barcelona, amb “gust de Barna”, una de les celebracions gastronòmiques i populars més conegudes d’Europa.
Els bars, restaurants i cafeteries de Tarragona disposen des d’ara d’una nova via per reduir la despesa en les seves compres habituals. El Gros Mercat de Tarragona, centre cash&carry de Transgourmet Ibèrica, ha incorporat el nou pla “Aliats de l’Hostaleria”, una iniciativa que aplica preus especials a més de 1.000 referències d’ús habitual en restauració. La campanya està pensada específicament per als professionals del sector i estableix un sistema de descomptes vinculat al volum de compra: com més unitats d’un mateix producte s’adquireixen, més gran és l’estalvi. La mesura és permanent i s’aplica tots els dies, amb l’objectiu de facilitar la gestió de les compres dels negocis d’hostaleria.
El Gros Mercat de Tarragona és un dels 35 establiments de Transgourmet a tot l’Estat on s’ha desplegat aquesta iniciativa. A Catalunya, el pla també està disponible als centres de Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Mercabarna, Montcada, Reus, Sant Boi de Llobregat i Terrassa.
Una ajuda davant la pressió sobre els costos
La iniciativa arriba en un moment en què la contenció de les despeses és una de les qüestions que condicionen el dia a dia dels negocis de restauració. El nou programa d’Transgourmet inclou productes secs, frescos i congelats que formen part de les compres habituals de bars, restaurants i cafeteries. La companyia assegura que la proposta busca que els professionals puguin optimitzar les seves compres i reduir els costos associats al funcionament diari dels establiments, mitjançant una política de preus vinculada directament al volum.
Sílvia Otero, directora executiva d’Operacions de Transgourmet Ibèrica, defensa que el programa respon a la necessitat dels professionals de disposar de descomptes aplicables a productes d’ús quotidià. Segons Otero, es tracta d’una mesura destinada a “alleugerir” la càrrega de costos de l’hostaleria i facilitar la seva activitat.
Tarragona, dins la xarxa de 35 centres
Amb la incorporació del Gros Mercat de Tarragona, la iniciativa té presència en nou establiments de Catalunya. El desplegament estatal es completa amb centres situats a Andalusia, la Comunitat Valenciana, les Canàries, Castella i Lleó, La Rioja, el País Basc, la Regió de Múrcia, les Balears, Castella-la Manxa i la Comunitat de Madrid. Transgourmet emmarca “Aliats de l’Hostaleria” en la seva estratègia de suport als professionals de la restauració, amb una combinació de preus especials, oferta de producte fresc i servei orientat específicament al canal horeca. En el cas de Tarragona, la mesura posa el focus en un dels principals col·lectius clients del Gros Mercat: els negocis professionals que necessiten proveir-se de manera recurrent d’aliments i productes per a la seva activitat.
La Fonda Montserrat de Cambrils, el Bar Restaurant Cooperativa Elena del Catllar i el Bar Andorra Essence de Tarragona aspiren aquest diumenge a coronar-se com a guanyadors de la gran final catalana de la Lliga del Porc i la Forquilla. Junt amb d’altres nou representants més de Lleida, Girona i Barcelona la final promet emocions gastronòmiques i un alt nivell d’exigència pel jurat encarregat d’avaluar.
Precisament aquesta competició reivindica l’esmorzar de forquilla com a patrimoni gastronòmic i posa en valor els establiments que mantenen viu aquest receptari tradicional. La final se celebrarà a partir de les 10 hores a la Fira MOS – Sant Miquel, als Camps Elisis de Lleida, i reunirà els dotze establiments classificats a les quatre semifinals territorials. El Jurat de la competició atorgarà un primer, segon i tercer premi; i com a novetat, setanta esmorzadors tastaran plats de concurs i donaran un premi especial per votació popular. La competició culminarà amb l’entrega dels diplomes i premis a les 12 hores.
Dotze plats, quatre territoris i una mateixa passió pel porc
La representació tarragonina estarà formada per Rosa Maria Barberà Rue i Florin Breghe, del Restaurant Fonda Montserrat de Cambrils, amb el Mar i muntanya de peus de porc amb galera; Elena Morato, del Bar Restaurant Cooperativa Elena del Catllar, amb una Esparracada; i Arnau Guirao, del Bar Andorra Essence de Tarragona, amb Ploma ibèrica estofada amb ceps. La Fonda Montserrat va encapçalar la semifinal de Tarragona, celebrada al Serrallo, amb la seva proposta de peus de porc i galera.
Per Lleida competiran Ferran Accensi, del Volta Plats de Benavent del Segrià, amb el Fricandó de l’Horta de Lleida; Isidre Codina, del Bar Lídia de Lleida, amb Peus de porc fumats amb mongetes del ganxet i xips d’orella; i Gerard Balasch, del Bar Tòfol de Lleida, amb Guisat de porc amb cigrons i gamba de Tarragona. Els tres van aconseguir la classificació a la semifinal lleidatana disputada a Torrelameu.
La representació gironina estarà integrada per Jordi Mascort, de Can Mascort de Quart, amb Cassoleta de careta de porc; Vanessa Pijuan Canals, de Can Ginesta de Vilobí d’Onyar, amb Coll de porc amb salsa de peus de porc i salsafins; i Ricard Jubany, de La Societat de Sant Climent Sescebes, amb Calamars farcits de galta de porc amb la seva salsa. Els tres van obtenir el passi a la final després de la semifinal celebrada a Santa Coloma de Farners.
Finalment, Barcelona estarà representada per Juli Alcoriza, de l’Andreuenc de Sant Andreu (guanyador l’any passaat) amb Mar i muntanya de galta de porc brasejada amb brandada de bacallà i suc de fesolets de Santa Pau; Sonia López, del Racó del Mercat de Barcelona, amb Medallons de manetes de porc farcits de bolets i foie amb reducció de PX; i Cristina Candelich, de Can Candelich de Samalús, amb Frit de matança. La semifinal barcelonina es va celebrar a la Garriga el passat 6 de setembre.
Un matí de gastronomia popular a la Fira MOS - Sant Miquel
La final combinarà la competició culinària amb un esmorzar popular de forquilla, que començarà a les 10 hores i inclourà cassola de porc i caragols, pa, vi, gasosa i aigua, amb un preu de 15 euros.
La Lliga del Porc i la Forquilla és una competició d'àmbit català que promou l'esmorzar de forquilla i els establiments de restauració que mantenen viu aquest patrimoni culinari, alhora que posa en valor la carn de porc i el seu paper dins la gastronomia tradicional. La Lliga és promoguda pel Grup de Sanejament Porcí Lleida i gestionada per Como Pomona amb el patrocini de BonÀrea, Carviresa i Gst de Lleida i el suport de la Generalitat de Catalunya; l'edició 2026 és la segona edició de la competició.
La celebració de la final dins la Fira MOS – Sant Miquel reforça la vinculació de la Lliga amb el sector agroalimentari i gastronòmic català. La Fira MOS se celebra del 25 al 27 de setembre al recinte dels Camps Elisis i té entre els seus objectius actualitzar l'esperit de la històrica Fira de Sant Miquel i consolidar Lleida com a aparador agroalimentari de Catalunya.
El Gran Hotel Mas d’en Bruno, un exclusiu boutique hotel 5* Gran Luxe ha aconseguit un reconeixement molt rellevant: la seva primera ‘Clau Michelin’. El guardó situa aquest ‘Relais & Châteaux’ entre els allotjaments més destacats a nivell internacional segons la Guia Michelin, i reforça la seva posició com a referent indiscutible de l’hoteleria de luxe en una de les comarques més autèntiques de Catalunya, com és el Priorat.
La concessió de la ‘Clau Michelin’ es constitueix com una fita que reconeix l’excel·lència global de l’hotel, des de la seva arquitectura fins a la qualitat del servei i l’experiència que ofereix. Aquesta distinció, que en el seu primer any de convocatòria el 2024 va obrir un nou concepte a la Guia Michelin, és un segell de garantia per als viatgers que cerquen allotjaments excepcionals arreu del món. Amb un sistema que atorga una, dues o tres claus segons el grau d’excel·lència, el Gran Hotel Mas d’en Bruno estrena la seva primera amb l’objectiu d’oferir una estada molt especial.
Oasi d’elegància i pau
Situat a Torroja del Priorat enmig d’un paisatge que combina vinyes, muntanyes i natura mediterrània, el Gran Hotel Mas d’en Bruno s’erigeix en un oasi d’elegància i calma. La seva ubicació privilegiada permet als clients connectar amb un entorn vitivinícola de prestigi mundial. L’hotel -dirigit per un excel·lent professional com és Jordi Compte- està ubicat en una masia tradicional rehabilitada, ofereix suites àmplies i luxoses que es fonen amb les vistes impressionants als vinyes del Priorat. El disseny interior combina la modernitat amb elements rústics, creant un ambient càlid i acollidor. Entre les seves característiques més destacades hi ha un spa privat, pensat per a moments de relaxació absoluta, així com el restaurant Vinum i que comanda als fogons en Josep Queralt, xef nascut a Ulldecona i que treballa el producte a un gran nivell.
Des de la propietat del Gran Hotel Mas d’en Bruno han expressat la seva satisfacció “Estem molt orgullosos. Aquesta ‘Clau Michelin’ és un reconeixement que valida la filosofia del nostre projecte i, per extensió, una molt bona notícia també per al Priorat. És un pols d’atracció per a viatgers que busquen autenticitat, luxe tranquil i una connexió profunda amb el paisatge i la cultura locals”, ha destacat Jesús Heras, director general de The Stein Group.
Aquest nou reconeixement reforça la presència del Priorat en l’oferta turística de qualitat, ajudant a posar en valor un territori que destaca tant per la seva bellesa natural com per la riquesa de la seva cultura i patrimoni vitivinícola. Tanmateix, el Gran Hotel Mas d’en Bruno es confirma com una destinació imprescindible per a aquells que desitgen gaudir d’una estada memorable i d’alta qualitat en un entorn únic, que combina el luxe serè amb la personalitat i l’autenticitat pròpia del Priorat.
