Jordi Subirats té 31 anys, dona i dos fills. Expert en l’art de tallar pernil del bo és un dels joves emprenedors de Les Terres de l’Ebre. Precisament a Tortosa va obrir fa un any la gastrotaperia Lo Punyetero, amb molt bona acollida i amb algun reconeixement al seu palmarès gràcies a unes braves exquisides.
Ara fa poques setmanes en Jordi ha obert el seu segon local, Lo Colmado, un espai de 16 metres quadrats i situat a 84 metres de Lo Punyetero on es menja bé i on també tens l’oportunitat de poder-te emportar àpats cap a casa. Compartim amb ell un aperitiu a la Plaça Ramón Cabrera per descobrir aquest segon projecte que, de ben segur, no serà l’últim.
Enhorabona Jordi. D’on treus el temps per emprendre i dedicar-li temps a la teva família?
La veritat és que no disposo de gaire temps, però sempre he pensat que el més important no és tant la quantitat de temps com la qualitat que hi poses. Tant quan treballes com quan desconnectes o estàs amb la família, el que compta és ser-hi de veritat.
Amb una bona organització, al final tot es pot anar encaixant. Evidentment no ho faig sol. Tinc la immensa sort de tenir una dona que és una passada. Ella tira molt del carro i compensa moltes de les meves absències. Sense el seu suport, la seva paciència i la seva implicació, moltes de les coses que faig simplement no les podria fer. Per això sempre dic que una part molt important del que aconsegueixo també és mèrit seu.
El ‘Everyday xup-xup’ que llueixes a la samarreta explica la filosofia de Lo Colmado?
Crec que ‘Everyday Xup-Xup’ descriu a la perfecció l’essència de Lo Colmado. Al final el que fem és cuinar cada dia, amb molta dedicació i respectant la cuina tradicional, aquella de sempre, la del xup-xup a foc lent.
No busquem complicar les coses, sinó posar en valor els sabors de tota la vida, els plats que ens recorden a casa i que requereixen temps, paciència i estima. Aquest és el nostre ADN: cuina del dia a dia, feta com s’ha fet sempre, perquè és així com creiem que surten els millors plats.
Quin és el concepte de Lo Colmado i què hi heu buscat amb aquest nou projecte?
És exactament això del que parlàvem. A Lo Colmado fem cuina de cada dia, sense grans pretensions, però amb molt de carinyo i molt de respecte pel que fem. Creiem que no cal reinventar res quan treballes amb bons ingredients, receptes tradicionals i hi poses temps i estima.
Al final, el que volem és que la gent mengi bé, que gaudeixi de plats que li recordin la cuina de casa i que noti que darrere de cada elaboració hi ha dedicació i passió per l’ofici.
Ara fa uns dies vau posar en marxa la possibilitat d’adquirir els cap de setmana els pollastres al forn per emportar. Quina ha estat l’acollida?
Sempre he dit que em considero molt afortunat perquè, allà on hem anat, la gent sempre ens ha acollit molt bé. Amb els pollastres ha tornat a passar el mateix: la resposta ha estat molt positiva des del primer dia i n’estem molt contents i molt agraïts.
Al final, això ens dona força per continuar treballant amb la mateixa il·lusió de sempre. Mentre la gent ens continuï fent confiança i vulgui que hi siguem, nosaltres seguirem aquí, donant el millor de nosaltres.
Com a bon coneixedor del ‘terreno’, tens la sensació que Tortosa té potencial però que ‘potser li falta creure’s-ho’?
No es tracta només de Tortosa; a les Terres de l’Ebre en general som uns privilegiats pel producte i pel talent que hi ha. I si no som nosaltres els primers en posar-ho en valor, ningú vindrà de fora a valorar-nos.
Comentava jo a l’inici aquest esperit emprenedor que et caracteritza. M’ha dit un ocellet que tu i el teu soci heu adquirit una nau. Quin és l’objectiu?
Per un tema pendent de tancar encara no ho podem fer públic, però tant bon punt sigui possible t’avisaré i seràs el primer en informar-ne que serà molt xulo.
Tots aquests projectes provocaran que cada cop veure’t tallar excel·lentment pernil en esdeveniments serà més difícil o no?
No té per què. Al final és el que comentava abans: tot és qüestió d’una bona organització. A més, tinc la sort de comptar amb un equip espectacular, amb persones en qui confio plenament i a qui puc delegar responsabilitats.
Això fa que tot funcioni gairebé sol i em permet estar on cal en cada moment. Res del que fem seria possible sense l’equip que hi ha al darrere, perquè al final els projectes no els tira endavant una sola persona, sinó un bon grup de gent treballant en la mateixa direcció.
