“Si no vols repetir el passat, estudia’l” ESPINOZA

Un diàleg amb la història

L’any 218 a.C. Roma funda Tàrraco, la primera ciutat romana fora de la península Itàlica. Els romans van arribar per quedar-s’hi i encara hi són. Un any més, i ja en fa disset, el festival Tàrraco Viva ens ha remuntat a las arrels de la nostra cultura i civilització. Un passeig per la història de la mà d’una programació molt amplia amb la hem pogut conèixer i reviure personatges històrics com August, Lívia i Virgili. Segons l’Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, “el festival és, a la meva manera d’entendre, una autèntica universitat popular. Un festival cultural que pretén donar eines de reflexió i comprensió de la nostra realitat com a ciutadans i com a societat. Aquesta és la gran importància, per damunt d’altres, de la cultura”. Tarragona ha sigut una de les ciutats europees que millor ha sabut commemorar la història romana.

TÁRRACO VIVA

El Camp de Mart ha obert les seves portes el passat cap de setmana, 15, 16 i 17 de maig, per oferir diversos tallers pensats tant en els més petits com en els grans que han pogut viure en primera persona la recreació històrica. L’acte ha permès endinsar-se al món de l’antiga Roma, conèixer els seus rituals, els seus misteris, el seu dia a dia, provar el menjar, olorar els ungüents… un món entre armes de ferro, pells d’animals, vestimenta de llana i seda, estris de medicina, la decoració de les llars i fins els drets cívics dels romans.

L’activitat Exercitus, presentava els legionaris romans, una recreació de com anaven vestits, les seves armes, la formació que rebien i com s’organitzaven a l’època del primer emperador de Roma. El centurió romà, era el màxim dirigent de l’exerciti i el que s’encarregava de donar ordres als seus legionaris. Un soldat per poder entrar a l’exèrcit havia de saber llegir i escriure ja que no només s’encarregava de la tasca militar sinó també administratives.

_DSC1042 copia

Roma al dia a dia

La gastronomia. El vi. La vestimenta. La vida al carrer. Els comerciants. L’artesania. La vida dels romans, tot un seguit de tallers i paradetes que simulaven, el més proper a la realitat, l’època dels nostres avantpassats.

Els romans sortien pel matí per passar una llarga jornada fora de casa, pel matí treballaven i per la tarda es reunien a les tavernes i termes. A primera hora, prenien fruits secs, per a què els hi dones energia, al migdia formatge amb pa i fruita i quan arribaven de la llarga jornada feien el plat fort com llegums i carn. Per 1€, en una de les parades del Camp de Mart, es podia gaudir d’una “Guarnició” amb els principals aliments dels romans: dàtils, raïm, ametlla, torrada amb formatge i mel i vi de canyella i mel.

_DSC1087 copia

També ens ha acompanyat durant la jornada els tallers amb tast de vins romans. Un passeig perla cultura vinícola dels antics habitants de la ciutat. Manuel Leo, membre de Dinamo Cultura, productora de vi de la Hispania Romana Baetica, ens explica com el vi va arribar a ser tant important que es va convertir en un element sagrat. “Sobretot a partir de Grècia, el vi es converteix en un element conductor entre els homes i la divinitat; atribuïen la fermentació del vi amb un miracle del déus”. A l’època romana el vi, macerat amb aromes i espècies, es consumia únicament entre les elits privilegiades i els homes. Dulcia, era el vi reservat per les dones.

Ars Medica de la mà de Thaleia, un grup d’arqueòlegs dedicats a les recreacions històriques. La medicina a Roma es va desenvolupar amb un caràcter religiós.

 “Totes les herbes que emprem ara per cuinar ja les utilitzaven per la medicina. Les principals medicines que utilitzaven era l’escorça del roure blanc, l’aspirina que utilitzem avui dia. Antibiòtic no tenien i la gent moria d’infecció. A més, també utilitzaven espècies com lavanda i alpiste per baixar les inflamacions” Roser, responsable de la parada medicinal de la fira.

La musivaria era la tècnica de construcció que utilitzaven per decorar les seves domus i viles. Consistia en tallar petits trossos en forma de cub utilitzant pedra, marbre o vidre. A Tarragona van començar al segle I en blanc i negre, incorporant un emblema al centre. Amb el temps, aquestes majestuoses pedres van anar prenent color.

L’amfiteatre de Tarragona va protagonitzar un combat de gladiadors. 30 graus sota el sol i amb la graderia repleta de turistes, Munera Gladiatora, va presentar la representació del armament i les tècniques de combat dels gladiadors romans; un espectacle que es va fer amb la intenció de trencar amb els estereotips que se’ns han presentat al món cinematogràfic.

_DSC1115 copia

Tàrraco a taula

L’Associació Tàrraco a Taula va oferir una proposta gastronòmica, des de petites racions a restaurants com l’Alhambra o Almosta fins a menús de 25€ al Palau del Baró, El Llagut i el Sadoll.

SADOLL RESTAURANT

GUSTATIO

LACTVCAS. MORETVM. UVAS ET CYDONEIS

(Ensalada de queso especiado, uvas y membrillo)

PRIMA MENSA

FICATO CVM SESAMV. MATIANA ASSA.

VINVM ET THYMVM

(Hígado gras con sésamo, manzana asada, vino y tomillo)

ALTERA MENSA

PISCE ASSO CVM IVS ALEXANDRINUM. PISUM ET AMIGDALIS

(Merluza con salsa Alexandrina, guisantes y almendras)

ALTERA MENSA

PORCVS CVM PRAECOQUIS ET FUNGI CVM MEL

(Melós de cerdo con albaricoque y champiñones con miel)

SECVNDA MENSA

TIROPATINAM

(Flan de queso con frutos secos y miel)

Per altra banda, el Recinte Firal del Palau de Congressos, es converteix, per segon any, en un centre cultural dedicat a l’emperador August i la seva època. A la exposició “August, una civilització mediterrània” es va commemorar la temàtica política romana amb l’escultura policromada d’August de Prima Porta i l’Ara Pacis.

L’homenatge de l’època romana també va tenir cabuda als afores de Tarragona. A Constantí (la vila romana de Centelles), a Altafulla (la vila romana de Els Munts) i a Cambrils (la vila romana de La Llosa), i des de l’any passat, es va incorporar El Priorat, vinculat a la temàtica vinícola.

Haurem d’esperar fins el Juliol, per tornar a reviure l’època romana. La primera setmana del mes es presenta l’espectacle de la representació de la Passió de San Fructuós. Esperem que se segueixi conservant la tradició d’homenatjar l’època romana i que no es perdi amb les generacions.

Ares Amat i Marta Pérez