Montse Sainz de la Maza Cemeli és més lleidatana que el riu Segre. La restauració és l’ofici d’aquesta dona a qui a casa volien convèncer de jove perquè estudiés una carrera. Ella ho tenia clar: hostaleria, i així és com va fer cap a l’escola Sant Ignasi de Barcelona. Les ganes d’aprendre dels millors la va portar a fer estades a Zalacaín, Akelarre o del Racó de Can Fabes. Ara la trobem gaudint d’una ‘segona joventut’ al Gilda, projecte que ella mateixa va crear, i al que ha tornat com a propietària d’aquest establiment situat al Centre Històric de la capital de la Terra Ferma.
L’any 2010 vas posar en marxa el Gilda, el vas traspassar al cap de poc mesos i ara 14 anys després hi has tornat. Contenta?
Molt! Quan vaig obrir-lo la primera vegada just acabava de ser mare de Pepe, del meu fill. En aquell moment vaig ser conscient que seria un local on m’ho passaria bé i que el traspassaria al cap de poc temps, i així va ser. Un any i mig després em vaig quedar el bar bodega Blasi, una institució a Lleida des de 1933. I mira, les coincidències han fet que ara fa uns mesos...
Què ha passat per tornar al número 21 de la Ronda Sant Martí?
Doncs estava prenent una cervesa al Gilda un dia qualsevol i el Marcel, l’antic propietari, em va explicar que ja estava una mica cansat, que se li feia feixuc el dia a dia...I mentre jo l’observava atentament, em va venir al cap una frase d’una amiga meva que diu ‘tu ets dona de bar’ (somriu). I així va ser, dit i fet.
I aquesta ‘segona joventut’ al Gilda com l’estàs vivint?
Estic rient sola mentre t’ho explico...L’acollida ha estat fantàstica. Abans d’obrir ja em vaig passar per tot el Barri Antic per comunicar-ho perquè Lleida és petit i les notícies corren. El Gilda ha quedat molt bonic, l’hem renovat amb un material innovador que es diu ‘fetdeterra’, és bestial! És un concepte diferent de bar, si que les estovalles són de tela, però no hi ha mantell, cuidant els detalls i amb un ordre. El Gilda té molts moments...
Moments de quin tipus?
El moment l’escull el client. Jo ho veig, per exemple, venen parelles que venen per viure el sopar de la seva vida, després gent que està molt acostumada a sortir i venen a menjar-se dos tapes amb una ampolla de cava. La música sona molt bé..
Som-hi doncs, què trobem gastronòmicament al Gilda?
Et diré el que no hi ha. No hi ha braves, no hi ha calamars a l’andalusa, no hi ha ensaladilla russa, no hi ha tomàquet amb ventresca...Aquí fem platillos, com per exemple el de fricandó, l’entrepà de llamàntol i que vaig descobrir en un viatge, el vitello tonnato que a mi m’agrada molt. Els vins també tenen un sentit, els formatges van acompanyats d’un vi dolç d’Àfrica del Sud, m’agraden molt els vins argentins arrel d’un viatge que vaig fer-hi.
El Gilda també té un punt ‘canalla’ que va d’acord amb la seva propietària?
Si, total. De tant en tant fer el ‘gamberrito’ ja m’agrada. No soc ni normal, ni avorrida. La meva forma de veure i entendre la vida no és convencional. I m’explico, vaig voler introduir-me en el món del vi, doncs vaig anar a fer la verema, però no un dia només, tota sencera a Recaredo. O quan vaig mostrar interès per les anxoves, vaig aconseguir que em brindéssin l’oportunitat d’anar a un lloc a netejar anxoves, tot i que finalment no va poder ser ja que va coincidir amb la mort del meu marit. Actualment per exemple faig la formació dels vins a l’espai del celler dels supermercats Plusfresc a Lleida. En definitiva, m’agrada poder palpar la gastronomia.
Recentment i coordinat amb Back to Essencial Agency els mitjans de comunicació han pogut descobrir el Gilda. Com va anar?
Efectivament, amb la Montse (responsable de Back to Essencial Agency) tenim un amic en comú, el lleidatà Àlex Terés. El vaig trucar i em va recomanar a la Montse. He quedat contenta del treball que ha realitzat. L’Àlex, com a expert en comunicació, va tenir bon ull per aquest esdeveniment.
Ara que en fas referència, un altra faceta teva és la d’organitzar esdeveniments...
Si, l’empresa és sainzdelamaza.es, esdeveniments molt especials. És a dir, amb ‘pasta’, amb pressupost, si no n’hi ha o s’espanten amb facilitat no cal ni que em truquin. He organitzat des de presentacions de productes de joieria, aniversaris corporatius d’empreses, bodes per flipar...
Per acabar, llarga vida al Gilda!
Tant de bo, tant de bo! Espero gaudir-lo molts anys i no negaré que m’encantaria que el meu fill agafés el relleu de la seva mare al capdavant, però ell encara no es pronuncia. És petit, ara està capficat amb l’esport, amb una beca que li han donat al CAR de Sant Cugat i és el que li toca fer.
