És un dia qualsevol al bar El Gordo 2. Per ser més explícits és un dia entre setmana en aquest establiment situat al Polígon Riuclar de Tarragona. El local està ple fins a la bandera i només són les 9:30h del matí. És hora punta i no hi ha una sola taula lliure, tots els clients ‘van per feina’ i es troben esmorzant com a senyors. L’anar i venir del Daniel i la Paula Sánchez -segona generació del bar- i de l’equip de cambrers és molt intens, es desviuen pels clients «avui tenim ple, una vuitantena de persones dins, més els que tenim a la terrassa» comenten els propietaris.
La bogeria s’ha desfermat en aquest bar tarragoní després de conquerir el títol de guanyador del ‘Torneig de cap i pota versus callos’ impulsat pel portal esmorzarsdeforquilla.cat. Una dada ho resumeix tot, cada dia es consumeixen en aquest establiment un total de 100 quilos de ‘callos’, quan abans la mateixa quantitat es repartia entre 4 o 5 dies. A tot això cal afegir el pa, diàriament 120 barres de pa ‘desapareixen’ a base d’escurar el plat.
En Miquel Fernández i en Santi Jové són clients del Gordo des de que aquest temple gastronòmic estava situat en l’emplaçament originari, al Polígon Francolí de Tarragona (fundat pel carismàtic Antonio Sánchez el 1986). Tots dos s’estan cruspint un bon plat de ‘callos’ a taula, acompanyat d’una copa de vi «els ‘callos’ estan boníssims, nosaltres ja els coneixem de fa anys, així com els peus de porc, la cua de bou, la galta de vedella i les mandonguilles amb sípia. Són les joies de la corona d’aquí» somriuen mentre brinden.
En Francesc Jerez, company de coral d’en Miquel i d’en Santi, no fa tants anys que ve a El Gordo 2 «jo era propietari del bar La Queveda, el bar més antic de Tarragona, fundat pel meu avi Vicenç Jerez el 1921, i que estava situat a la Plaça del Fòrum. Fa 11 anys que vaig tancar i sóc coneixedor del que són uns bons ‘callos’ i els del Gordo 2 ho són». Mentre el Francesc guarneix els seus callós amb tabasco, ja que li agraden força picants, aprofita per apuntar que «m’agradaria destacar que el servei i l’atenció del bar són excel·lents, i això també ens fidelitza als que som amants dels esmorzars de forquilla. I el menú migdia que costa 13 euros també està molt bé».
Són pràcticament dos quarts de dotze del migdia, l’activitat a El Gordo 2 ha baixat lleugerament d’intensitat, tot i que per increïble que sembli, encara hi ha gent que arriba en aquesta hora per esmorzar. La Paula i el Dani Sánchez -exalumnes del col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona- reconeixen obertament que «des que hem guanyat el concurs cada dia estem plens, omplim el menjador dos i tres vegades i el rebombori mitjançant les xarxes socials ha estat espectacular. En cap moment pensàvem que això aniria tan enllà, estem al·lucinats i ens fa molt feliços» diu la Paula. La clientela de tota la vida coneix al Dani i a la Paula com ‘els fills del Gordo’, tots dos reconeixen que la manera de cuinar del bar és un baluard avui en dia «tenim un equip fantàstic, i cuinem com feien les mares i àvies d’abans, de manera tradicional, amb molt de xup-xup. Tot això sumat al tracte personalitzat del que sempre feia gala el nostre pare, l’Antonio, a la gent li agrada» explica el Dani.
Del fet que el concurs hagi posat al mapa gastronòmic els ‘callos’ del Gordo 2, la Paula assegura estar-ne orgullosa, ara bé, sobre el secret culinari dels mateixos, es mossega la llengua «el secret no el puc dir, però si que et puc comentar que quan ens arriba la tripa sencera (‘callos’ en català) la tallem una a una, la rentem molt bé, la cuinem amb un caldo màgic, una bona picada, molt d’amor i foc lent. Des que la comencem a elaborar fins que arriba a taula hi ha un procés d’uns dos dies. Per això està tant tendre, melós i amb aquest gust tan característic que sols trobes a El Gordo 2» exposa.
Finalment, els propietaris del bar El Gordo 2 volen agrair a tots aquells que els han donat suport i votat en el concurs «nosaltres hem mobilitzat a les nostres tropes (com així motivaven als seus seguidors) i ells han respost estupendament a les votacions. Tenim un client molt divers i estem contents de fer-lo feliç. Pensa que aquí hi ha gent que venia abans de que jo hagués nascut!» exclama una Paula Sánchez, que llueix un somriure d’orella a orella. I és que el Dani i la Paula, han convertit la seva passió, en professió.
