Fa vint anys, apostar per Xerta per construir-hi un projecte gastronòmic d’alta cuina era, també, una declaració d’intencions. En un moment en què els grans focus de la gastronomia miraven sobretot cap a les capitals i els grans centres turístics, Fran López va decidir fer el camí invers: quedar-se a casa, arrelar el seu restaurant al territori i convertir un petit municipi de les Terres de l’Ebre en l’escenari d’un projecte amb vocació de transcendència.
Així naixia Villa Retiro, en un indret allunyat dels circuits gastronòmics més evidents però estretament vinculat a la identitat del xef. Dues dècades després, aquella aposta per Xerta no només ha definit la trajectòria de Fran López, sinó que ha contribuït a situar el nom del poble i el paisatge de les Terres de l’Ebre en el mapa de la gastronomia d’alta cuina. Vint anys després, Villa Retiro continua sent, sobretot, la història d’una aposta pel territori: la convicció que no cal marxar per arribar lluny.
Fran López: anada i tornada formativa
La història de Fran López té una part important de formació i d’aprenentatge, primer a nivell familiar ja que representa la quarta generació d´una família dedicada a l´hostaleria, això el va fer créixer envoltat de fogons, clients i servei a sala.
Posteriorment amb 16 anys se’n va anar a Barcelona, a estudiar l’escola Hoffman. Finalitzats els estudis a la capital barcelonina va aterrar a París on, amb 19 anys, va començar a treballar al Plaza Athénée d’Alain Ducasse, el xef més estrellat del món. Aquella experiència li va permetre entrar en contacte amb una manera d’entendre la cuina basada en la precisió, el respecte pel producte, la disciplina i una profunda cultura gastronòmica.
Ara bé, el repte real arribaria amb el retorn a casa. A Xerta, aquell bagatge internacional havia de trobar-se amb una realitat molt més concreta: el riu, el Delta, el mar, els arrossars, l’horta, els cítrics, l’oli, els vins i un rebost ebrenc amb una personalitat extraordinària.
Un projecte amb un gran palmarès
L’any 2001, la família López-Gilabert, vinculada a la restauració des de quatre generacions, va comprar la finca de Villa Retiro, a Xerta. La casa, una antiga torre d’indians del 1890, es trobava en molt mal estat i la família va iniciar un important procés de restauració. Després de diversos anys de reformes, el 2006 van obrir l’Hotel (amb 19 habitacions) i el restaurant gastronòmic Villa Retiro, amb Fran López al capdavant de la cuina.
El 2009 el restaurant aconsegueix una estrella Michelin, la primera que rebia un restaurant de les Terres de l’Ebre. El reconeixement certificava que l’alta gastronomia també podia arrelar lluny dels grans nuclis urbans i convertia Xerta en una parada del mapa gastronòmic català. El 2015 arribava el primer sol Repsol i una dècada després el segon.
El que Fran López ha anat construint a Villa Retiro és, sobretot, una manera d’entendre la cuina. Una cuina que parteix del paisatge més immediat i que no necessita renunciar a la creativitat ni a la tècnica per parlar de productes i sabor. L’Ebre, el Delta, els Ports i els pobles que envolten Xerta apareixen com una font de memòria permanent.
Menú commemoratiu dels 20 anys
El vintè aniversari ha servit per mirar precisament en aquesta direcció. Villa Retiro disposa del ‘Menú Homenatge’, un veritable recorregut gastronòmic per les Terres de l’Ebre. No és només una recopilació de plats emblemàtics, sinó una lectura del territori a través de la cuina.
Els noms de les elaboracions remeten a espais i paisatges propers: la Catedral del Vi de Pinell de Brai, la Torre de l’Ermita de L’Aldea (el seu poble natal), el Montcaro, el Far del Fangar, els Ullals de Baltasar. En Fran López ens emociona a taula amb un simbòlic ‘Boscos de Paüls’, un record pel greu incendi que l'any passat va cremar a tocar de Xerta i que es rememora amb uns prepostres de crema anglesa de farigola llimonera, pa de pessic de pinyons, gel de mel d'avet, gelat de romaní i escuma nitrogenada. Colors, olors i sabors que remeten al que perdem cada cop que es crema un bosc mediterrani.
Per això, entrar a Villa Retiro és també entrar en una determinada idea de les Terres de l’Ebre. Una idea en què el paisatge no acaba quan desapareix de la finestra, sinó que continua al plat. On un producte pot explicar una manera de viure i una elaboració pot convertir-se en una referència a un lloc concret.
En aquest sentit el menú del vintè aniversari funciona gairebé com un inventari sentimental del territori. Però no és una mirada nostàlgica. Villa Retiro no sembla voler recuperar el passat tal com era, sinó preguntar-se què pot continuar dient-nos avui. Aquesta és la principal diferència entre celebrar vint anys i simplement complir vint anys. El primer implica mirar enrere; el segon, continuar avançant. I Villa Retiro ha decidit celebrar l’aniversari cuinant, que és probablement la millor manera que té un restaurant d’explicar-se.
Un equip de primer nivell
Fran López va fer fa dues dècades una aposta que aleshores podia semblar arriscada. El temps ha convertit aquella aposta en una identitat. A més ho ha fet envoltat de grans professionals a cuina, a sala, en comunicació i en esdeveniments, com la seva dona, Irene Cugat, i d’altres amb els que mantenim vincle com Fernando Marqués, Xavi Llopis, Gemma Roselló, Mònica Dalmau o Teresa Rodríguez. A tots i a totes, i a tants d’altres, sempre, gràcies.
El més important és que després de vint anys Villa Retiro continua cuinant allà on va decidir començar: a Xerta, a les Terres de l’Ebre. Des d’un territori que meritòriament forma part del mapa gastronòmic català, ja que també ha contribuït a dibuixar-lo. Per molts anys Villa Retiro!
