Vam conèixer el Suculent fa uns anys, quan ocupava un petit local de la rambla del Raval en el qual el xef Toni Romero deixava volar la seva imaginació en uns menús molt ben elaborats en els que primava el producte de qualitat buscant textures i sabors molt gustosos.

TONI ROMERO.jpg

Va obrir portes al maig del 2012 i aquest any s'ha reestructurat l'empresa del restaurant i s'ha traslladat en un local més ampli pràcticament al costat, que abans ocupava el “4 amb 5 Mujades”, que va tanca definitivament, quedant en Toni al davant del Suculent reubicat.

TAULA

En el nou marc, que comença en una llarga barra, per continuar amb el menjador, després la cuina i camuflat en una porta de frigorífic o càmera de fred, un espai privat amb un hort urbà, Toni continua oferint un concert gastronòmic afinat, en diferents menús, composats per apetitosos platets per a compartir.

En la darrera experiència, fa pocs dies, van començar la degustació del menú amb una gelatina de taronja amb olives verdes, continuant amb uns seitons marinats, amb un subtil sabor a mar, que segueix en boca amb l'ostra amb llet de xufes, una atrevida combinació afortunada; després les croquetes de cua de vaca i trompetes de la mort, delicades, sucoses i suaus; amb la torrada de garota i rovell d'ou curat, passem a un sabor intens de Mediterrani; un bon cebiche de gamba, alvocat, ceba i cítrics ens porta al Perú; retornem al país amb una singular elaboració de l'ensaladilla russa amb ventresca confitada casera, a la manera del Suculent, feta amb patates palla; continua la sardina fumada amb ous de truita, flor de fonoll i ajoblanco, un conjunt ben reeixit.

Després un plat per gustos atrevits, escamarlà a la brasa amb cervell de conill i fonoll. Arriba a la taula uns porros a la brasa amb “menieure” d'avellanes i "stracciatella", tendre i gustós. El concert segueix "in crescendo" amb els ceps a la brasa amb emulsió de pinyons i “pamplines”; l'anguila al pebre amb patates laminades, amb toc picant, un altre elaboració clàssica del Delta amb el toc personal del xef; les mandonguilles de llebre a la "royale" amb el caldo de llebre aromatitzada amb Armanyac i amb el seu llom i foie, culmina l'àpat en un plat, rei de la casa, potent però equilibrat.

De postres, maduixots farcits de xocolata blanca amb vainilla de Tahití; i el pastís de xocolata, avellanes i mandarina, pura delícia.

Comparteix!
ARTICLES RELACIONATS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

ARTICLES RECENTS
BUSCAR ARTICLES
ETIQUETES
RECOMANACIONS DEL MES
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
envelopephone-handsetmap-markercalendar-fullclocklinkcross