SARA JOVÉ «A MAS BLANCH I JOVÉ CELEBREM 20 ANYS D'ENTENDRE EL VI, EL PAISATGE, EL TERRITORI I LA VIDA»

A Les Garrigues Altes el vi es marida trepitjant territori, contemplant la natura i descobrint l’art. A peus de la serra de la Llena i limítrof amb la comarca del Priorat, hi trobem Mas Blanch i Jové, un celler situat a La Pobla de Cérvoles, que produeix vins ecològics i autèntics i que ara fa dues dècades van crear Joan Jové i Sara Balasch. Coincidint amb aquesta significativa efemèride, conversem amb Sara Jové, gerent de la bodega per aprofundir en com el projecte ideat pels seus pares ha crescut de tal manera fins a convertir-se en una proposta singular d’enoturisme a les terres de Lleida.

Sara, 20 anys de Mas Blanch i Jové, quina connotació us provoca aquest número a nivell familiar?

En primer lloc, se’m fa molt estrany pensar que ja han passat vint anys. Sembla mentida. A nivell familiar és una xifra que ens emociona molt, perquè darrere d’aquests vint anys hi ha molt treball, molt risc, molta perseverança i també molta estima per la terra. Per mi ha estat un privilegi créixer dins d’aquest projecte i poder-hi treballar. Al final, Mas Blanch i Jové no és només una empresa: és una part de la nostra vida, de la nostra manera d’entendre el paisatge, el vi i també el territori. I poder-nos-hi involucrar, arrelar-hi i tenir-hi un impacte positiu.

Sou molt més que un celler, ara bé, si posem el focus en l’evolució dels vostres vins d’un inici al moment actual, quin anàlisi en fas?

Crec que hi ha hagut una evolució natural. Al començament hi havia molta intuïció, molta il·lusió i moltes ganes de fer vins honestos que parlessin del lloc d’on venim. Amb els anys hem anat afinant més  la mirada, coneixent millor les nostres vinyes, entenent més bé cada parcel·la, cada varietat i cada anyada. Jugant i aprenent, arriscant i anant ampliant. Millorant processos. Però l’essència continua sent la mateixa: fer vins ecològics, de muntanya, amb ànima i amb identitat pròpia, a partir del raïm de les nostres 25 hectàrees veremades a mà.

Quina és la producció total d’ampolles que heu fet durant tots aquests anys? I tot i que soc conscient que això és com preguntar allò de ‘si estimes més al papa o a la mama’, tens algun vi preferit de tota la vostra gama?

Si fem una estimació a partir del volum actual, que és d’unes 65.000 ampolles anuals, estaríem parlant de més d’un milió d’ampolles al llarg d’aquestes dues dècades, tot i que evidentment hi ha hagut anys diferents, amb collites complicades i on la producció ha caigut de forma considerable. I sobre si tinc un vi preferit… és una pregunta molt difícil. Cada vi té el seu moment. Però sí que és veritat que hi ha vins que et toquen especialment perquè representen molt bé qui som. A mi m’emocionen especialment els vins que expressen amb més nitidesa el paisatge de Les Garrigues, aquesta barreja de finor, rusticitat elegant, frescor i profunditat que dona la muntanya. Diria que el meu preferit és el Saó Expressiu, que només el fem en les millors anyades.

Mas Blanch i Jové pertany a la DO Costers del Segre, segons el teu criteri Sara, què us juga a favor el fet de pertànyer a aquesta denominació d’origen i què cal millorar?

Per nosaltres formar part de la DO Costers del Segre és important perquè dona context, dona arrelament i també ajuda a explicar que aquí, a les terres de Lleida, es fan vins molt singulars. La nostra subzona, Les Garrigues, té unes condicions molt especials: alçada, baixa pluviometria, molta insolació i un salt tèrmic important entre el dia i la nit. I, a més, nosaltres tenim un terreny molt pedregós. Tot això marca molt el caràcter dels vins.

Què cal millorar? Potser encara hem de continuar explicant millor, entre tots, la personalitat i la riquesa d’aquest territori. Costers del Segre té una gran diversitat, i això pot ser una fortalesa, però també ens obliga a fer molta pedagogia perquè el consumidor entengui bé què vol dir un vi de Costers del Segre, què s’hi trobaran.

Anteriorment feia referència a que la vostra activitat va molt més enllà de produir vi a La Pobla de Cérvoles. En el vostre cas l’enoturisme l’heu portat a un altre nivell. La Vinya dels Artistes, un autèntic museu a l’aire lliure. Com va sorgir tot plegat?

La Vinya dels Artistes és fruit d’una confluència de casualitats. Va sorgir a partir de la relació amb Josep Guinovart, que va connectar profundament amb el projecte i amb aquest paisatge. La idea va ser seva, i nosaltres vam tenir la bogeria -en el millor sentit- de fer-la possible. Volíem que el vi dialogués amb alguna cosa més, que el visitant no només tastés, sinó que sentís, caminés, mirés i recordés.

Cal dir que La Vinya dels Artistes no seria possible sense el meu pare. Ell és el ferrer amb més de 50 anys d’ofici a les esquenes, és l’artesà darrera dels artistes. És el que ha soldat, construït, muntat, i fet realitat els esbossos i les idees dels artistes. Sense la seva creativitat, el seu ofici i les seves mans, aquest projecte no hagués estat possible: no l’haguéssim pogut pagar. La Vinya dels Artistes es va inaugurar el 2009 i des de llavors s’ha convertit en un itinerari ple de bellesa natural, un espai obert on l’art conviu entre ceps i oliveres.

Teniu un segell propi amb unes vinyes on els artistes hi deixen petjada, com d’important és la satisfacció a nivell familiar de veure el que esteu creant?

És immensament important. Quan veus que allò que va començar com una intuïció familiar ha anat prenent cos i avui és un projecte que la gent sent com a únic, hi ha una satisfacció molt profunda. No tant des del punt de vista de “mira què hem fet”, sinó des del punt de vista de veure que has contribuït a crear alguna cosa amb sentit, amb ànima, que deixa empremta al territori i que pot emocionar els altres. Això ens omple molt.

Cal apuntar també que al celler es poden tastar els vostres vins i sumar els aliments de proximitat de Les Garrigues. Bona manera de fer territori, veritat?

Sí, absolutament. Per nosaltres fer vi no és una activitat aïllada. Formem part d’un ecosistema rural molt ric, i té tot el sentit que l’experiència al celler vagi acompanyada dels productes del nostre entorn. En les propostes d’enoturisme hi incorporem olis d’oliva verge extra, pa, fruits secs, embotits, formatges i altres aliments de proximitat, perquè creiem que explicar el territori també és explicar els seus sabors. El menjar (i aquí hi incloc el vi) és cultura.

A més a més, al vell mig de La Pobla de Cérvoles disposeu de la casa rural Cinc Sons. Un magnífic allotjament per un màxim de 10 persones. Què tal us està funcionant?

N’estem molt contents. Cinc Sons ens permet completar l’experiència i oferir una manera encara més pausada de viure el projecte. És una casa per a 10 persones, amb cinc habitacions dobles amb bany privat, i està pensada perquè la gent no només vingui a fer una visita, sinó que pugui quedar-se, desconnectar i descobrir la zona amb calma. A més, té un llenguatge arquitectònic molt especial, perquè la reforma de Raúl Sánchez es va inspirar precisament en La Vinya dels Artistes.

A Cinc Sons com al celler, tot és apte per infants com per mascotes. Noteu que això és un pols d’atracció per impulsar l’enoturisme?

Sí, ho notem. Cada vegada hi ha més gent que busca experiències autèntiques però també còmodes i inclusives, on hi pugui venir tota la família i tots hi puguin gaudir. El fet que els nens hi siguin benvinguts i que també acceptem mascotes a la casa ajuda moltíssim, perquè elimina barreres i fa que l’experiència sigui més amable. Al final, volem que la gent se senti com a casa i que pugui gaudir del vi, de la natura i de l’art sense rigideses.

Dues darreres preguntes per acabar. Portem només un trimestre d’aquest any tan especial per vosaltres. Queden 9 mesos per davant, hi ha alguna data o activitat especialment significativa que calgui anotar al calendari?

Sí, sempre intentem que el calendari estigui viu. La Vinya dels Artistes continua sent un espai molt actiu culturalment, amb exposicions, concerts i activitats especials. Aquest 2026, per exemple, l’any s’ha obert amb una nova proposta fotogràfica a La Vinya dels Artistes amb aus rapaces i nocturnes d’Antonio Segura i al març hi ha programat un concert i exposició de Joanjo Bosk amb tast de vins. Estem també començant a muntar la festa de celebració de l’aniversari pel dia 27 de juny. Volem fer una festa d’aniversari poètica, divertida i memorable, oberta a tothom. I això només són les propostes del primer semestre! Per tant, serà un any per celebrar, però sobretot per continuar compartint el projecte amb la gent.

La última, el 2031 de ben segur que també celebrareu el vostre primer quart de segle de vida. A nivell de projecte, què us agradaria convertir en realitat en els pròxims 5 anys?

Estem innovant, apostant més per varietats que ens emocionen. Ara estem fent la criança de la nostra primera garnatxa peluda, estem invertint i provant diferents tipus de recipients (vidre, foudre...). A més, l’any vinent plantarem 2 hectàrees més de Trobat, una varietat autòctona de Lleida que té identitat i que m’agrada molt a nivell aromàtic, que ja treballaven els meus besavis i que veiem que funciona molt bé en situació d’estrès hídric i altes temperatures.

També esperem que els projectes d’ampliació del Canal Segarra Garrigues i el Garrigues Sud que s’estan projectant es facin realitat i no haguem de dependre tant de les aigües de pluja (ara mateix tenim vàries basses, pous, fonts, però si no plou no tenen aigua).

En definitiva, que d’aquí a cinc anys haguéssim consolidat encara més aquesta idea de projecte global: un celler que fa vins cada vegada millors i més personals, una Vinya dels Artistes viva i inquieta, una experiència enoturística encara més cuidada i un vincle encara més fort amb el territori. També m’agradaria continuar aprofundint en la sostenibilitat, en la singularitat de les nostres vinyes de muntanya i en la capacitat de fer que la gent, quan ens visiti, entengui que aquí no només ve a tastar vi: ve a viure un paisatge, una cultura i una manera de fer.