L’esmorzar de forquilla fa un pas endavant en la seva reivindicació com a expressió de la cultura gastronòmica catalana amb la constitució de l’Associació Catalana de l’Esmorzar de Forquilla (ACEF), una entitat que neix amb mig centenar de socis a tot el territori català amb l’objectiu de preservar, estudiar i divulgar una pràctica gastronòmica que durant generacions ha estat vinculada a les fondes, tavernes, bars i restaurants del país. El president de l’entitat, Albert Molins, ha presentat l’associació als mitjans avui dilluns, dia 5 d’octubre, amb un esmorzar de forquilla al restaurant L’Andreuenc de Sant Andreu a Barcelona, guanyador per segon any consecutiu de la Lliga del Porc i la Forquilla. Molins ha estat acompanyat del secretari de la Junta Directiva Jordi Ors; el delegat de restauradors, Juli Alcoriza; el delegat de Tarragona, Helder Moya ; i el delegat de Lleida, Rafa Gimena.
Sota la marca Cultura de Forquilla, l’associació vol convertir l’esmorzar de forquilla en una porta d’entrada al coneixement i la defensa de la cuina tradicional catalana, però també del producte, el territori, els oficis, la pagesia i la restauració que fan possible aquesta cultura gastronòmica. “No volem ser només una associació de persones a qui els agrada esmorzar bé. Volem valorar tot el que hi ha darrere d’aquest àpat i entendre’l com una part de la nostra cultura popular”, explica el president de l’ACEF, Molins Renter.
Molt més que 'esmorzar'
Per a l’associació, l’esmorzar de forquilla és molt més que un àpat contundent abans del migdia. És una pràctica gastronòmica, social i cultural que ha evolucionat al llarg de tres segles i que manté una estreta relació amb les formes tradicionals de cuinar i amb el calendari del món rural. “Els plats de cassola, els guisats, els peus de porc, els menuts, els ous, les botifarres, els llegums o els plats de temporada formen part d’un patrimoni culinari que, en molts casos, s’ha transmès de generació en generació fora dels grans receptaris gastronòmics”, manté Albert. L’ACEF considera que preservar aquesta cuina també significa preservar una determinada manera de relacionar-se amb el territori i amb el producte. “Quan parlem d’esmorzar de forquilla parlem de cuina, però també de pagesia, de ramaderia, de mercats, de productors, de restauradors i d’oficis. És tot un ecosistema cultural”, assenyala Molins.
Una associació oberta
Cultura de Forquilla vol reunir en un mateix projecte els diferents actors que participen d’aquesta cultura. L’entitat compta amb espais de participació per als esmorzadors i esmorzadores, les conegudes colles que converteixen l’esmorzar en una activitat social, i també per als restauradors que mantenen aquesta oferta gastronòmica. La proposta es completa amb una estructura de delegats territorials, destinada a facilitar la participació dels socis de les diferents demarcacions catalanes. “Volem construir una associació que sigui com una gran taula. Una taula llarga on hi càpiga tothom: qui cuina, qui produeix, qui serveix, qui investiga i, evidentment, qui s’asseu a esmorzar”, afirma el president de l’entitat.
Recuperar memòria i generar coneixement
Un dels reptes de l’ACEF és també documentar una tradició que durant molt de temps s’ha transmès sobretot a través de la pràctica i de la memòria oral. Per això, Cultura de Forquilla planteja activitats de divulgació, trobades, esmorzars col·lectius, jornades i continguts editorials que permetin aprofundir en la història i l’evolució de l’esmorzar de forquilla, els seus plats i els seus protagonistes. L’associació també vol reivindicar els oficis i activitats que formen part de l’univers gastronòmic tradicional, des de la producció agroalimentària fins a la terrissa, la fusta, el vidre o altres formes d’artesania vinculades a la cultura de la taula.
Menjar i compartir cultura
L’Associació Catalana de l’Esmorzar de Forquilla neix, en definitiva, amb la voluntat de convertir una pràctica quotidiana en un element de reconeixement de la cultura gastronòmica popular catalana. Una cultura que no s’entén només a través dels plats, sinó també a través dels espais on es mengen, de les persones que els cuinen, dels productes que els fan possibles i de les converses que es generen al voltant d’una taula. I és precisament aquesta dimensió social la que l’associació vol reivindicar: l’esmorzar com a punt de trobada, com a patrimoni viu i com a expressió d’un país que encara conserva el costum de seure, menjar i parlar sense pressa.
