Els “indians” vilanovins del segle XVIII no només van ser els responsables de construir les places tan majestuoses de Vilanova i la Geltrú. La Rambla també va ser ‘culpa seva’, és la més llarga de Catalunya i està datada del 1754. Actualment és l’artèria principal de la vila i en el seu mercat i restaurants s’hi pot degustar sobretot peix i marisc acabat de pescar, i també aquelles receptes més vilanovines: els espigalls, la sípia a la bruta i el xató.
En un dels carrerons amb més calma de la capital del Garraf, la gastronomia també hi brilla. No ho fa de forma clandestina, ni molt menys, ara bé, si que per accedir al seu interior cal tenir una invitació prèvia d’un dels gastrònoms de referència de la vila, l’‘indià’ Xavi Albà. En algun lloc amagat del carrer Tires, poder gaudir d’un esmorzar de forquilla i ganivet o d’un àpat excels està a l’abast d’uns ‘paladars privilegiats’. En un espai que va néixer el 1849 com a celler, per posteriorment convertir-se en una fusteria durant quatre dècades, s’hi alça ara el més similar a un Txoco amb clar accent vilanoví.
Esmorzar de forquilla i companyia de primera
Comparteixo esmorzar amb una colla de primera: l’amfitrió, en Xavi Albà; en Juanito, empresari del sector de la fusta durant gairebé 40 anys; en Paco Monroy, gadità de la ramaderia Monroy; i en Juan Luis de Paz i en Rober Hernández, membres de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona. Tots ells gourmets d’alt nivell i d’exquisit paladar.
Un dels racons més icònics del Txoco vilanoví és el seu celler, un espai subterrani encisador, al que s’hi accedeix sota una porta de vidre i una escala de cargol. S’hi respira encant i es contempla vi, amb infinites referències de bons caldos. És una de les joies de la corona, aquesta i també el sofà ‘chaiselongue’ que encara una televisió espectacular, on s’hi canta més d’un gol del Barça.
On també hi ha hagut golejada és a taula, la tripa de Lleó portada per en Juan Luis aixeca el teló. A continuació pop, truita i, de traca i mocador, la sípia a la bruta cuinada per l’‘indià’ Xavi Albà. Un esmorzar amb ‘conversa vintage’, rememorant noms entre mossegada i mossegada en un diàleg ben animat pels assistents, protagonitzat per il·lustres noms com Curro Romero, José Tomás, Enrique Ponce, Pepe Legra, Urtain o Javi Castillejo. En definitiva: toros, boxa i gastronomia.
Tot molt ben regat, amb un Ruchel Godello (DO Valdeorras) un Taranis Albariño (DO Rías Baixas), un Gramona Imperial (Corpinnat) i rematat amb un Johnnie Walker Black Label de 12 anys.
Al ‘Txoco’ vilanoví, absolutament res causa indiferència, ans al contrari, tot provoca atracció al paladar.
