El Deliranto ha estat, per a molts de nosaltres, un d’aquells espais extraordinaris on la gastronomia ha deixat de ser només gastronomia per convertir-se en emoció, sorpresa, sabor i, sobretot, màgia.
Pep, tu ens has convidat a entrar en un món on els contes es menjaven, les òperes es degustaven i cada plat obria una porta a la imaginació. Ens has fet sentir protagonistes d’històries que no sabíem que necessitàvem viure. Perquè, al capdavall, qui ha dit que els contes només s’expliquen amb paraules? Tu i el teu equip els has explicat amb sabors, textures, aromes i detalls capaços de despertar aquell infant que tots portem a dins.
Al Deliranto, Alícia no necessitava travessar el mirall per entrar al País de les Meravelles, perquè n’hi havia prou amb seure a taula; i les òperes, com Carmen, amb tota la seva passió i dramatisme, trobaven en les teves creacions un escenari on cada mos era una ària i cada servei, una representació irrepetible.
Costa acceptar que Deliranto a Salou tanca les seves portes. Ara bé, hi ha un fet que els bons contes ens han ensenyat: que el final d’una història no esborra mai el que ens ha fet sentir. De vegades, el «i van ser feliços per sempre més» no vol dir que tot duri eternament, sinó que allò viscut ens acompanyarà per sempre. Per això, més que un adéu, avui toca ser agraïts.
Gràcies, Pep, per haver tingut el coratge de somiar una cuina diferent, d’allunyar-te dels camins previsibles i de convertir la teva creativitat en una experiència que anava molt més enllà del plat. Gràcies per recordar-nos que menjar també pot ser jugar, emocionar-se, riure, sorprendre’s i deixar-se portar sense saber què vindrà després.
Gràcies també a tot l’equip de professionals que han estat al teu costat en aquesta etapa. Perquè cap conte arriba al seu desenllaç sense tots aquells personatges que, des de davant i darrere del teló, fan possible la màgia. Darrere de cada sorpresa hi ha hagut mans, hores, talent, complicitat i una passió que es percebia en cada detall. Si en Pep era l’autor d’aquest univers, vosaltres n’heu estat els còmplices imprescindibles, els que heu aconseguit que la fantasia es convertís en realitat.
Avui dissabte arriba l’últim servei, s’apagaran els fogons i es tancaran les portes del Deliranto. Ara bé, cap pany no pot tancar els records, ni cap teló pot fer desaparèixer els aplaudiments que una obra s’ha guanyat de debò.
I si algun dia algú ens pregunta si hem conegut un lloc on els contes es feien realitat, podrem respondre que sí. Que era a Salou. Que es deia Deliranto. Que hi havia un xef anomenat Pep Moreno i un equip capaç de fer-nos creure, ni que fos per unes hores, que la realitat podia ser molt més meravellosa del que imaginàvem.
Diuen que tots els contes tenen un principi i un final. Ara bé, prefereixo pensar que alguns es transformen en llegenda. Gràcies per haver escrit aquest conte amb nosaltres. Gràcies per haver-nos fet somiar amb els ulls oberts i degustar amb el cor.
Que el pròxim capítol a Andorra et porti noves històries encara per explicar. I sobretot, no perdis la capacitat Pep de convertir allò extraordinari en quelcom que els altres puguem sentir. Perquè els grans cuiners alimenten el cos, ara bé, els que sou capaços de crear universos també alimenteu l’ànima. I això, Pep, això no s’acaba mai.
Amb admiració, afecte i un agraïment immens de l’equip de la Guia Gourmand.
Imatges: Marcia Font Creative
