El passat 7 d’abril va tenir lloc a la Cambra de Comerç, de Tarragona, la presentació del llibre 'Nits solitàries d’hotel', del tarragoní, Maurici Segú. La presentació va anar a càrrec d’en Fèlix Llovell, director de la Guia Gourmand i la revista Gastronomia i Turisme, i de Helder Moya, de la Cope Reus. Acabada la presentació, Fèlix Lluis Llovell, company de molts viatges del Maurici quan eren adolescents va llegir 2 poemes del llibre: “Sicília” i “El lloc on has nascut”.
L'autor, després d’haver dormit en els dos anys de gestió del llibre en més de 400 nits a hotels d’arreu del món, a les pàgines d'aquest volum ens aporta un recull d'espais intemporals, com fotografies fetes amb paraules, de relacions i d’emocions, de moments, que es poden llegir sense seguir un ordre, una continuïtat, que permet obrir qualsevol pàgina i entrar en el poema sense passar pels anteriors. Els poemas parlen de les persones i de les relacions, del viatge fins arribar a l’amor, un llarg viatge de tres grans etapes: "Oblidar, Voler i Trobar”.
Com apunta en Maurici Segú a la contraportada : “Un hotel és una gran metàfora de la vida. En un mateix moment, en una mateixa recepció, uns arriben i d’altres se’n van. Per uns és l’inici, per d’altres un final. Uns hi passem les nits sols, i d’altres comparteixen llençols sense identitat. A l’habitació que deixes, després hi arriba algú que mai no coneixeràs. Un hotel és un comptador de nits, i cada nit congela una pila d’històries per sempre. Les persones som hotels on viuen els nostres moments, la casa dels nostres somnis i dubtes, un infinit magatzem de records, els mateixos que mai no dormen…”
Els poemes del llibre 'Nits solitàries d’hotel' ens situen en un món complex, ple de simbolismes i metàfores, que és fàcil de llegir, però no d’entendre, que requereixen més d’una lectura per arribar-hi, ja que són textos molt profunds, malencòlics de vegades, joiosos d’altres, i sempre molt vitals.
Respirem sentiments que t’entren a poc a poc, que requereixen pauses, que transpiren tranquil·litat, i que, en definitiva, no et deixen mai indiferent.
