Situat en un enclavament privilegiat de Xàtiva, ofereix per la seva situació geogràfica, a mig camí entre la ciutat i el castell, més tranquil·litat que en àmbit urbà. El castell i les muralles aïllen el recinte de manera que el rumor de la civilització queda lluny. L’hotel disposa de 19 habitacions i 1 suite, amb aire condicionat, caixa forta, minibar, telèfon directe, televisió, wifi, assecador de cabell i pany electrònic. Disposa d’habitacions per a minusvàlids. Admet gossos. Les habitacions Monestir conjuminen el passat i el present; aquest contacte de l’antic i el modern ofereix la possibilitat de trobar-nos amb restes arqueològiques i paviments hidràulics sàviament combinats amb disseny modern, funcionalitat i confort. Les habitacions Cabanya ens submergeixen amb calidesa en plena naturalesa sense renunciar a totes les comoditats. Les seves terrasses privades gaudeixen d’una vista magnífica sobre la vegetació de la part alta dels jardins. A destacar les 4 habitacions “aljubs” amb sostre vegetal. Preu de l’habitació doble: 87/114 euros/dia. Inaugurat en el 1994 les últimes reformes són del 2015. Ho dirigeix Reyes Borreda. L’hotel ofereix també un mirador privilegiat per contemplar l’horitzó, amb la ciutat als nostres peus i en l’altura el Castell de Xàtiva. Pàrquing propi a l’aire lliure. Jardí. Piscina. Gimnàs. Sala de convencions. Restaurant. Ofereix també, sota petició, perruqueria i maquillatge, massatges i lloguer de vehicle clàssic. L’establiment ocupa un conjunt d’edificis i jardins on residia el poder polític de la ciutat durant l’època islàmica (s. VIII-XIII) en la qual Xàtiva va ser una important ciutat d’Al-Ándalus. Jaime I, conqueridor de la ciutat al segle XIII, va establir en Montsant la residència real de Xàtiva. El monarca i els seus successors Pedro II, Alfonso II i Jaime II van conservar la propietat real de Montsant. Durant uns anys va ser la residència palatina de la princesa bizantina exiliada Eudoxia Láscaris. Durant aquesta primera etapa cristiana es va construir l’aljub gran que encara es conserva i pot visitar-se. Més tard va ser monestir de monges del Cister, amb església, claustre, aula capitular i diverses dependències, i després asil de vídues i pobres, sent venut a particulars en 1855 procedint-se a la demolició de l’església i del claustre. El monestir va ser derrocat per vendre els seus materials de construcció i es van aprofitar els murs de l’ala exterior per construir una casa de camp. Durant més d’un segle l’edifici va complir aquesta funció de residència privada. La distribució dels jardins actuals pertany a aquella època.