«I per primera vegada faríem un vi junts, seria un blanc diferent als que ja s’elaboraven al celler. Buscàvem un altre perfil allunyat de la contundència de les garnatxes, i càlia fer-li el vestit a mida, pensar en un nom i una etiqueta. Calia copsar la força de la família, la duresa de l’ofici, la tenacitat d’ell mateix i, alhora, havia d’expressar la nostra història d’amor, la nostra complicitat». Amb aquestes sentides paraules Ester Gurí ha expressat el seu sentir envers a la seva parella, l’enòleg Josep Maria Anguera, traspassat el passat mes de juliol, en la presentació del seu llegat, el vi A Remolcar-se (DO Montsant).
La responsable del restaurant Casa Gurí, al municipi de La Masó, i el propietari del celler Vinyes d’en Gabriel, a Darmós (Ribera d’Ebre), feia 5 anys que festejaven junts, després d’haver iniciat una relació «després d’un sopar d’amics, a altes hores de la matinada, cantant i tocant la guitarra amb un colla de 15 o 16 persones, i allí va semblar que hi havia alguna cosa més i que va fer saltar l’espurna». Tot i l’adéu d’aquest reconegut viticultor, aquest divendres se’l ha recordat en un acte molt emotiu a Casa Gurí, on s’ha pogut assaborir el vi A Remolcar-se.
Un enamorat de la terra i el vi
Familiars i amics han deixat anar algunes llàgrimes fruit de l’emoció de l’acte, que posteriorment s’han convertit en somriures tot brindant i recordant la figura del Josep Maria Anguera. Precisament la Julie Lafont-Bizien, arribada de la borgonya francesa, concretament de Beaune, ha exposat que «el vaig conèixer l’any 2013 al Priorat, posteriorment vam vinificar l’anyada 2015. Una persona incansable i que tractava amb molt d’amor el raïm i molt amant del món del vi. De fet em va regalar una ampolla amb la inscripció C’est la terra qui parle (és la terra qui parla)». La Gemma Mallafré, la Lili Lozano, l’Enric Trillero, l’Esther Gomis, la Rosa Mari Albert o l’Antoni Cavallé són d’altres exemples de persones presents en aquest homenatge i que han volgut mostrar el seu afecte envers en Josep Maria Anguera «era un persona de la terra, fort com un sarment, i que sempre es va caracteritzar per fer front a les dificultats. Un apassionat del vi».
L’Ester Gurí ha finalitzat la seva intervenció amb uns agraïments de cor «a ell per tants aprenentatges, voltes en vespa i ampolles obertes. Per empenyem en moments de col·lapse i per entendrem. A la meva filla, que m’ha comprès des del moment zero, m’ha vist patir i trontollar. Als meus amics, que són quatre contats, però que són i estan. A tots i cadascun de vosaltres, als que heu fet cents de quilòmetres, com els que heu vingut a peu. Tots teniu un lloc aquí. Que això d’avui sigui un pujar de nivell, un passar pantalla o com li vulgueu dir. Que siguem més amics, que ens tinguem més carinyo, que ens estimem a Remolcades».
