Atrio és abans de res un lloc de trobades imprevisibles. És la ciutat de Càceres i en ella el somni de Jose i Toño, els seus autors. I és la coincidència en la cerca de les condicions òptimes per gaudir dels atractius que ofereixen les relacions entre un espai urbà històric i els àmbits privats de l’hotel. És també l’afectuós concert d’una llarga vida en comú davant un projecte conseqüent de compromís professional. I, arribat aquest moment, és la feliç harmonia amb altres dues amants de somnis: els arquitectes Emilio Tuñón Álvarez i Luis Moreno Mansilla. No hi ha carta, sinó dues possibilitats de menú. La decoració de la sala ha canviat. El nou edifici és més sobri, senzill i elegant. El celler compta amb gairebé 4.000 referències. També disposa d’hotel l’enclavament del qual just forma part d’una escenografia de la memòria del passat i les seqüències lentes d’aproximació al volum de l’edifici mostren un desenvolupament canònic, senzill i unitari, sempre harmònic amb l’entorn proper. L’interior s’obre a espais coordinats amb exquisida naturalitat domèstica. El temps, en transcórrer, ofereix la capacitat d’exercitar la mirada des de jocs de llums canviants amb reflexos, asimetries i transparències, amb materials, textures i colors, orientats cap a perspectives reals o il·lusòries, ambientant el confort i dilatant la visió des de la proximitat més íntima fins a paisatges distants des d’un clima serè.