La història de l’Amaya és la crònica d’un restaurant familiar que ha mantingut les essències de la cuina clàssica. És un restaurant basc, però 75 anys a les Rambles l’han fet ser també rambler, mediterrani i català. Ignacio Torralba va entrar a treballar a l’Amaya l’any 1980 de la mà del seu pare, Antonio Torralba, “el capi de la barra”, i ha vist créixer i desenvolupar-se un negoci familiar amb el segell Barcelona. Un negoci que diversifica l’oferta sense desatendre la base de la seva cuina, una essència basca que segueix. Orgullós de la gerència actual de les seves filles Mireia i Laia Torralba, tot i que sempre a peu de mostrador amb la seva dona, María Luisa Fornés, l’Ignacio presumeix de restaurant i servei. No en va l’Amaya va ser inaugurat com a restaurant l’any 1941 per un català i un basc que havien treballat junts al nord. El 1978 Antonio Torralba -aleshores barman del local- i Enrique Herrera –maitre- van prendre les regnes. Després de la mort d’aquest últim, l’estirp Torralba va assumir completament el negoci diversificant-lo, modernitzant-lo, fins arribar a avui dia, per poder celebrar els 75 anys en plena forma. Amaya, considerat com el restaurant de cuina basca més antic de Barcelona va actualitzar el 2016 les instal·lacions reobrint el seu bar sense perdre l’essència del restaurant familiar que sempre ha estat, oferint ara la seva cuina en format platillo. La Sala de la Llar ha recuperat la seva mítica llar de foc i ara es presenta com una estància convertible en privada, perfecte per a qualsevol reunió privada o d’empresa amb un gran televisor i totes les facilitats informàtiques. L’entrada està flanquejada per una bàscula antiga i sengles marbres amb forats, un gran llum d’aranya led dóna la benvinguda, un tipus de llum que es repeteix en diverses mides per tot el restaurant.