En aquests dies en els que la restauració pública de casa nostra i de fora es va recuperant i els restaurants obrin de nou les seves portes o s’estan preparant per fer-ho, em sembla bon moment per tenir un record i fer un petit homenatge a tots aquells que fa dècades van ser els pioners de la destacada gastronomia i avui en dia ja no hi són. Que van ocupar fa trenta o quaranta anys els primers llocs en la llista del més prestigiosos restaurants però que en el pas del temps, per diverses causes van anar plegant i avui són història que molts han oblidat però d’altres recordem amb nostàlgia.

A les comarques tarragonines, noms mítics com els dels tres Gatells, a Cambrils, Eugenia, d’en Josep Pedrell i l’Eugenia; Can Gatell, d’en Rodolfo Font i la María Pilar, i Joan Gatell-Casa Gatell, d’en Joan Pedrell i Fanny, tots ells al passeig marítim de Cambrils, davant del port, i amb estrella Michelin. Recordeu aquella agradable i tranquil·la terrassa de Eugènia? I aquells entremesos de peix i mariscs que podíem gaudir tocant el cel a Casa Gatell?

També a Cambrils es menjava molt bé a Casa Gallau, a la plaça del Posit. Quins romescos preparava en Manel Morell, xef propietari, per gaudir a la terrassa o el interior del ben decorat menjador.

Tornant al passeig marítim, La Roca d’en Manel, amb l’Elies Morales, la seva esposa i el seu fill, un altre clàssic de la capital gastronòmica de la marinera vil·la, ideal per els amats del mariscs que oferia al expositor de la barra d’entrada i servia al primer pis o a la terrassa.

I el Bandert, d’en Salvador Miquel i la seva dona Beatriz, per els més atrevits a la cuina avançada i d’autor.

També va tenir un gran renom La Caseta del Rellotge (amb l’Antonio Romero i al començament també amb l’Antonio Escaño), a peu de carretera que enllaça Cambrils amb Mont-roig del Camp, a 4 km. de Cambrils, ocupant una antiga casa de postes de 1614, amb un celler de més de 10.000 botelles de vins.

A Salou, en Quim Font va ser un pioner de la bona cuina a la localitat, en el seu restaurant, Casa Font, a 5 metres de la platja de Lazareto, amb bones vistes de la badia se Salou. Un altre referent era Albatros, de Fernando López, en un petit establiment no fàcil de localitzar, a la platja de Llenguadets, en un carrer sense sortida. I Al centre de la població, al costat del hotel Regente Aragón, el José Luis, que avui ocupa el restaurant Deliranto.

A Tarragona, durant anys un dels més antics i amb més renom era el Sol Ric, dels germans Tomás, famosos pels seus romescos, bunyols de bacallà, u molts antres plats. Va ostentar estrella Michelin y eren una gran referència gastronòmica a la Capital. Avui continua, però amb un altre gerència.

Un altre era el Trovadoira, la millor marisqueria de la ciutat, al carrer Apodaca.

Quina llàstima que una incomprensible ordre fes derrocar el Fortí de la Reina, un símbol dels banquets i grans festes gastronòmiques tarragonines, sota la direcció de Paco Requena (actualment al De Vins, de carrer Méndez Núñez). En el seu millor moment el van convertir en un lloc tancat sense cap utilitat, perden la ciutat un dels seus referents culinaris.

I qui no recorda el Leman, a la Rambla, el Xamfrà del Forum, al carrer Lleida, el Sirgo Esbarjo Gastronòmic a la Marina, del Pep Moreno, recuperat a Salou amb el Deliranto…

A Torredembarra, un dels millors de la Costa Daurada era el Morros, de Joan Morros i la Georgina, en primera línia del barri de pescadors, davant del mar, amb una preciosa terrassa i una cuina marinera excel·lent. Quins sopars i revetlles de cap d’any amb l’orquestra Meravella!

El Giorgio, a Calafell, va ser considerat el millor restaurant de cuina italiana del país i durant varies dècades ser punt de trobada de grans intel·lectuals, artistes, polítics, empresaris… I és que entre altres festes, les seves jornades de tòfona blanca marcaven tot el gran esdeveniment a nivell nacional.

A la Rambla del Vendrell, el Pi, de la família de Josep Mª. Solé, amb una decoració de principis de segle i una bona cuina tradicional catalana.

A Cunit, a peu de carretera casi a la sortida cap a Barcelona, sorprenia un establiment rodó com una petita plaça de braus. Era L’Avi Pau, de Xavier Mestres i la seva esposa Dolors. Una gran cuina i en gran celler amb més de 160 referències de vins, que també ha passat a la història.

A Reus, La Glorieta del Castell, d’Antonio Escaño, després del seu pas per La Caseta del rellotge, ha estat lamentablement el darrer a tanca portes (desembre 2019).

A l’Espluga de Francolí, l’Hostal del Senglar. A Prades, el Racó d´en Manelic.

A Sant Carles de la Ràpita, el Fernadel, de Fernando Boria i la Pilar, oferint cuina marinera tradicional.

Segur que ens en deixem bastants, però al menys aquests van ser els més emblemàtics per a mi, que recordo dels anys passats.