«Quan vaig escriure “Confessions d’un xef”, la meva ingenuïtat respecte a moltes coses era realment aclaparadora. (…) En la meva vida, en el meu món, els xefs eren persones antipàtiques i desagradables. Això era un dogma de fe per a mi. Per això érem xefs.»

Després que el seu clàssic llibre Confessions d’un xef alertés dels perills que ens aguaiten cada vegada que mengem fora de casa, moltes van ser les coses que van canviar en la subcultura dels xefs i la restauració. Com a continuació del seu llibre, tot un clàssic irreemplaçable en la literatura gastronòmica, Bourdain escriu un relat provocador i revelador que explora les dubtoses pràctiques dels restaurants i la indústria gastronòmica.

Crudo, que publica Planeta Gastro, explora canvis apreciats saltant entre el passat i el present, entre els orígens de l’autor i el moment en què escriu. Fidel al seu estil, Bourdain no es mossega la llengua ni deixa canya dreta: la flor i nata d’aquest món travessa aquestes pàgines, guanyant-se al passeig l’elogi sincer i la no menys sincera censura.

Bourdain descorre, amb decisió i ganes, els vels que disturban la nostra percepció de l’món gastronòmic i els seus engolats habitants. I tot comença amb una misteriosa cimera culinària d’aires mafiosos …

En definitiva ens aporta un afilat homenatge a el món de la gastronomia i als cuiners.